Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/417


L’Epiphania u l’appariziun 407

945 Uoss’ais dominante — e poi dominà
D’ün chor u d’ün trio, qua tant exellent
Con trillers, crescendo — e diminuend,
Chi tot colorisch’a pro bel variar,
Cha’ ls morts nella tomba qui ston s’allegrar.
950 Eir nus tots convgnittan preziss, dschand con el,
Quist ais frars, quist ais „l’oratori“del tschel.
La grazia divina ha vias e plans
Del tot müravglius’a pro’ l bain dels umans.
Bain vaira! Dschet Chasper, Diou ais grazius
955 E guida las chosas — in möd müravglius,
Aciò, cha l’uman que ressaint e vezz’aint
Cha El ais sulet — il benign e pussant.
Siand non ais ün sol, chi sia destinct
Sco crajan e sbajan divers qui nel mond,
960 Basand sün lur credo, devis’e colur, —
Chi ais putrefact d’ün externa mensur.
Diou guarda nos cour, nos volair e nos far
E vol perciò a tots pövels mossar
La via da grazia. Perque ha’ L clamà,
965 Per mez d’üna staila nus eisters nanpro
Da terras l’ontanas, d’ün eister pensar,
Con oter il ritus, il crair e’ l servir,
Tenor nos princips — qui, per esser preschaints
All’ouvra da grazia, ch’El fa als umans;
970 Tras quala, tot chatta clerezz’e confort,
Chi spordsch’al venturo felice la sort.
Plü ultra, in grazia l’ottissem clamats
Hoz qui — tras mysteris — a vista quists fats,
U qua sco perdüttas per vair ed udir,
975 Schi craj eu, l’otissem bain vögl’eir convgnir
A nos desideri: usché cha nus trais
Insembel visitan „Il raig sur ils raigs“. —
Perqué, as giavüsch frars — avant co entrar, —
„Cha minch’ün sai svess — qui bain vöglia provàr,
980 Seis debels e falls — chi dessidran perdun,
As fand eir „propösts“sco convain la raschun
Sai svess da meldrar’acio possa — sperar,
Cha Diou nel ventur’eir al vöglia güdar