Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/382


372 Caspar Bardola

Ma quists „Tschiainders“ han tot autra teista,
Co que chi ha gnü Hans. Quels san lur fat.
Ün disch dafatta, ch' els con pleds scongüran
La raba involada inavò,
Ingio il lader svessa, in persuna, … …
Sto gnir e reportàr darcheu sü' l lö.
Lanz. Eir sch' el füss mort?
Hans. Ma que non poss eu dir;
Però sch' el viva, … sto il lader svessa
Desch anns davo l' invöl amò portar.
Lanz. Allura sun els bravs!
Hans. Ma quels san bleras.

Els fan eir star con pleds umans e bestias
In pè sü' l lö, sco füssan incolads,
Ün di intèr, sch' els be pon dar l' ögliada.
Dafatta, sun in cass eir da' s far schets,
Cha tot lur musc - els dvaintan dürs sco peidra
U sco ün glatsch, cha balla da schlupet
Non po forar e croud' e roudl' in terra.
Lanz. Schi schi! Nel mond ais bler amo chi roudla.
E roudlan narrs raquints e crameria
Da bocc' a bocca, saimper in s-chürdüm, …
E roudla l' ignoranz' e simpatia
Sur l' impossibel oura, sainza glüm;
L' ün roudl' a munt e l' auter roudl' a val,
Dalöntsch sur la schlern' our' e la rotaja;
Quist roudl' invi' e quel darcheu innàn,
Chi fa compassiun d' udir lur baja,
E roudl' ils ögls, udid' e fantasia
Lontan sur ils confins del san inclet, …
E roudl' il Hans e sia compagnia
Plü spert co quella balla da schlupet.
Hans. Be non gnir grit! Eu sà, cha tü non crajas,
Ne magis, ne Tschiainders, ne maloms;
Tü stübgias saimper be' l raquint dels cudeschs.
E non cognoschas il raquint dels paurs.