Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/381


Las Strias, Superstiziun e fantasia 371

Lanz. Allura ston ils mals chapir favella,
Ch' els obedeschan promt il scongürar,
E pür non han ne lengua, ne uraglia.
Crist. Que, char Signur, non poss eu declerar,
Ma he udì da tants … vegls a discuorer
E da meis bap, chi er ün hom d' inclet,
Ch' ün be con pleds que possa drizar oura
Plü bain, co con ils docters e lur mezs.
Ed uoss' am' ais tot chi craj' e cuorra
In simils cass pro' l magi e seis pleds.
Lanz. Ils pleds han üna forza decisiva
Pro quel chi ha udid' e san inclet;
Ma' ls mals non han inclet, ne pür udida,
Non han facturs e neir brich voluntad;
Perciò non pon quels obedir a pleds.

Hans. Bain bain, char Lanz! … Con pleds ün po far chosas,
Chi paran impossiblas al uman,
E que pustüt ils usche dits „Tschiainders“,
Quals van girand minch' ann pel mond intuorn,
Mossand a quel lur art e cognoschentschas
Chi fan stupir, quant tot ch' els con parolas
Pon far e drizar oura a lur bain.
Ün disch dad' els, chi sabgien far stravera
In möd, cha els cuschinan lur giantar
Sün ün toc stram, ma sainza l' invüdar.
Lanz. E pos tü crajer … que?
Hans. Perche brich crajer …
Las chosas, cha tot sa e blers han vissas!
Ün disch daplü, ch' els claman la monaida,
La quala els plü bod han gnü in man,
Be con schüblar our buorsa dals ustèrs.
Lanz. Quist, quist in ogni cass ais la plü sgüra
E la plü cuorta via per gnir rich.
Hans. Scha eu, char Lanz, savess schüblàr uschea
Schi schübels dess' eu, schübels da gnir rac.