Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/371


Las Strias, Superstiziun e fantasia 361
Güst.

Tschert e plausibel!

Il sömi, quel inventa las figüras,
E las pitur’eir dopo refletand;
Legendas poi raccoglian las pitùras,
E las descrivan vivas u vivaintas;
E tandem vain la tema con sa cretta,
Chi craja tot e craj’ eir ch’ella vezza.
Quists trais facturs han dat al mond las strias,
Striuns e ball, con tot supost striögn,
Tras lur raquints, parablas, striunias,
Strambez’e visiuns da lur fatschögn;
E superstiziun e fantasia
Van saimper derasand la crameria. —

Cresc. Schi füss que tot üngotta?

Güst.

Üngotta!


Cresc. E pür sun tans, chi v’ zettan visiuns
E fuormas da strambezza.

Güst.

Pür massa!

Schi, massa blers, di eu, sun qua chi bajan,
D’avair viss il ball, e que del bun;
Üngüns però non vettan il coraschi
Da gnir dastrusch pro satisfacziun;
Uschgliö s’havessan els tschertifichads,
Cha be lur tema als mosses nardads.

Cresc. Oh povers narrs!

Güst.

E povra la genüra,

Ch’ais priva da güdic’e san inclet.
Nos senns san bain da calcular las fuormas
E las sumbrivas dellas visiuns;
Ma l’intellet penetra tras las fuormas
E tras sumbrivas, consultand raschuns.
Quatras ans vain la tema demolida,
Siand il spiert domin’il sensual
E renda cler e tschert, cha las sumbrivas
E visiuns sun tot be figural.
Il bös-ch e’ l tschep ha eir sia sumbriva,
Sco pür il tschüch e tots corps sulevads,