Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/370

360 Caspar Bardola

Ün spiert svaglià, ma our da equilibri,
Qual s’insömgiand s’ confonda con nardads.
Con quist sun eu convincta sur dels sömis;
Però con que non ais nos thema sciolt;
Il vaira nuv ais saimper qua; las strias,
Striuns e ball, chi tant disturb’il mond.
El sà mei desideri, ch’el m’assista
Con sabi seis cussaigl a meis sostegn.
Oh char signur! Ch’el s-chüsa il moleisti.

Güst. Eu he già dit que ch’eu chattet per bön,
Ma vögl as repetir la decleranza,
Per cha vus sapchat, che chi ais striögn,
E possat lur avair plü quietezza
E star tranquilla sur da quel fatschögn.
Las strias e’ ls striuns ais tot be tema,
Our dalla fantasia del infant,
Qual tgneiva las figüras da seis sömi,
Sco füss la chosa vaira, qua vivaint’.

Cresc. Ma co, signur! Las strias non sun sömis?
Que sun persunas, sco ch’eu he quintà,
Chi han ün pach co’ l diavel e’ ls demunis
E tscherchan da far mal, a que ch’eu sà.

Güst. Bain bain, ma giuvna! hajat be pazienzia,
Allura tschercharan da’ s render clèr,
Per cha striuns e strias, u semenza
Da quels, non possan plü as tormentar.

Cresc. Ach char signur! Quant füss eu fortünada!

Güst. Dimena, stat attenta!

Cresc.

Oh schi, gugent!


Güst. Quist tot ha seis origin nan dels sömis,
Chi implan la memoria con spavent;
Uni con noschs raquints — e fantasias
Dals temps antics e pövels da quel temp.

Cresc. Ais que possibel —?