Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/479


Il Premi dells venschaduors etc. 465

Jngün pero à s’ concepischa quia alchûna chiossa sensuæla. O nà Tuot quaist non ais oter co üna leiva delineation de quella Beadenscha, chi als Eletts glorifichios saró conferida; Allegrezza sainza magunîa, Sandæt sainza malatîa, contantezza sainza tristezza, Vita sainzza mort, Glorîa sainz’alchüna imperfection. In contemplation de quæla meritamaing cun stupôr clamain our: O quants amabils sun tieus Tabernaculs ò Segner Zebaoth! Mi’ oarma per grand desideri davo’ ls palazzis del Segner s’ perda via. Mieu cour, & mia carn silgen d’allegrezza zieva il vivaint Dieu. O beòs, quels chi habiteschan in tia casa, & continuamaing daun lod à Ti. Ps. LXXXIV 2. 3.

Quia podess ad ün chi ais desiderûs d’habitær in quella Citæt [fol. 9b] nascher il buonder con che merits s’acquista ils drets d’intrær & habitær in quella? Schi à quaist occuora il S. Spiert con declarær, chia als sitibunts è venschaduors vegna do, per donativ. Jn tel mœd ho il Segner s’expectoro gia suot il V. Test træs Esajam (?) dschand: O Vus chi havais sait, ngi nò tiers las Ovas, & Vus, chi non havais danærs, ngi no cumprè, mangié, sainza daners & sainza pretsch. Cap. LV. 1. Ais dimena quaista beadenscha nà ün merit do d’ovras, nà üna mercede proportionæda alla lavor, nà ün butin da valerositæt, dimpersé, ün Hierta d’ün Bap, üna recompensa ampla d’ün gratios Patron, ün donativ d’immensa Benevolentia. Perque disch el, da dær al Venschadur nà ün Butin, mo ün HIERTA & siand ch’el ais sieu FILG, al voul el esser sieu DIEU confedero, chi ais ün expression pilgæda our da Levit. XXVI. 12. Et al pœvel della velgia Lia importaiva, tuots quels avantags, chia Jsraêl ouravant tots oters pœvels possidaiva. Conf. Gen. XVII. 7. 8. & Ps. XXXIII. 12. Huossa als fidels del N. Test. chi sun in lor lœ succedieus ils vairs Jsraêlits, eir importa tuot puntuæl ademplimaint de sias promissions; tuotta Divina protection, è benediction; tenor segond stilo del S. Spiert, quella frase ho tæl valor. Eau non savess melg explichær il term da noass Apostel, co cun ils pleds del Divin Theologo Sanct Pauli chi sun tæls: Siand la benignitæt de Dieu noass Salvæder, & si amor invers ils Crastians apparüda, schi’ ns ho’ l fatt salvs, nà træs ovras jüstas, chia nus havains fatt, dimperse segond sia Misericordia, træs la lavanda della regeneration, & renovation del Spiert S. il quæl el ha spans oura sur nus. Tit. III. 4. 5.

PART. III.

Reista aunchia da guardær il Pais, & certezza de quaista usche excellente Promission. Circa quæl Puncto s’ lascha il S. Visionist [fol. 10a] intler uschea? Quel chi eira sun il Thron a’ m diss, scriva. Eau sun l’Alpha è l’Omega, il principi & la fin. Chiossas da leiv momaint, s’ sola tngair adimaint, fats da grand importanza vegnen

Rätoromanische Chrestomathie VII. 2. 30