Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/476

462 Petrus Dominicus Rosius de Porta

[fol. 7a] Quaistas Armas fidels Combattents non laschen otiusas; dimpersè las drouvan diligiaintamaing; stand saimper in sentinella valgand & orand; usche operand lor salüt cun spavent e tema. Sainza quaist Studi non s’ puo sperær Victoria. Onde s’ dess ogni fidel laschær per ditt, da fær foarza al Reginam de Dieu essendo ils violents il sdrappan; da contender d’intrær træs la Porta stretta: Huossa volains la promission a quaists Sitibunds & Combattents fatta considerær.

PART II.

Quella vain con trais differentes phraseologias, chi peró significhen l’istessa chiossa, dæd’ad intler, nempe chia als ngaro do de baiver dell’Ova d’ la vita per donativ; chia hertaron il tuot; e Dieu saro lor Dieu, et els sieus filgs. Træs l’ova viva sola la S. Scrittüra designær ils dôns del S. Spiert, maximamaing sco in exundantia sun spans oura n’ils dits del N. Testamaint. Sün quels miraiva noass chær Salvæder predgiand s[i]n la feista dels Tabernaculs: Quel chi ho sait vegnia tiers me & baiva. Quel chi craja in me, sco disch la Scrittüra, flüms d’ova viva vegnen à cuorrer our da sieu vainter, il che el dschaiva davart il Spiert, chi ngissen ad artschaiver, quels chi crajaron in el. Doatts Interpredaduors della S. Scrittüra haun observo chia noass Segner fetscha cun quaists pleds ün’allusion ad ün atto stilô n’il Sanctuario Judaic in quella Feista, cioe chia con grand’ solennitæt ngiva dels Sacerdots sün l’ultim di della Feista pilgo sü Ova our della Fontauna de SILOAM, & spansa our in Sacrifici, d’intant our d’Esaj. XII. ngivan quaists plæds cantos giû: [fol. 7b] Mera mieu Dieu ais mieu salüt. Eau vœlg havair confidaunza, & non vœlg esser stramantò, perche’ l Segner Dieu ais mia forza, mia Canzon, & m’ais stó mieu salüt. Et vus ngis à tenscher sü cun allegrezza las ovas dellas fontanas del Salüt. Quels dons sun per part extraordinaris, sco eiran frequents & bsœgnus n’illa Baselgia primativa, & per part odinaris, & comprenden la vaira FE cun tuot sieus allegraivels früts, circa quæls da’ ns tegner sü, non ais qui noass scopo. Part de quels dons paun esser la mira del S. Spiert in noass Text, singularmaing la pæsch, la contentezza, & allegrezz’in Dieu; & sicur ais, chia in il bsœng vegnen quels do als fidels, usche sgür co padernuors daun à lut infaunts bsœgnus il paun, vigor la Divina promission. Quels temps maximè ils temps d’affliction, malatias vel otras visitations saj’ ordinarias ù d’extraordinarias; perche in aquels certifichia il S. Spert ils sieus de sia assistentia; & chia hægian da reuschir à lor bain. 1 Et quel ais ün cuffoart! sumlgiant à quel d’üna Mamma chi

  1. Luc. XI. 1. 3. Rom. VIII. 28.