Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/474

460 Petrus Dominicus Rosius de Porta

ais fatta la prômission tiers Esajam: Eau vœlg spander oura ovas sur quel chi ho sait, & aguæls sur la terra sütta. Cap. XLIV. 3. que ais tenor n’ils plæds subsequents vain disertamaing explichio: Eau vœlg spander oura mieu spiert sur tieu Sem, & mia benedicton sura a quels chi ngaron da Te 1. Sün tæls mira noass Chær Salvædar cur el clama Beôs tuots quels chi haun fam e sait zieva la jüstia; siand els saron sadullòs, Mà singulærmaing noass divin Visionist in noass Apocalypsi s’inserva suenz de quaista Similitudine; tenor eir n’il Cap. subsequent vegnen ils plæds de noass Text formælmaing [fol. 5b] repetieus. Apoc. XXII. 13. 17.

Quaist Symbolo exprima eir la qualitæt d’ün’Oarma pœnitente fich patheticamaing. Perche sco inua ais sait, ais mancantia d’humiditæt vitæla, & consequentamaing mortale miseria: uschea s’ reccatt’eir ün fidel contempland se stess sco el ais, privo nempe de dsü & forza de vita. Usche lœng il Crastian ais da se svess containt, ch’el disch cun Laodicea: Eau sun rich & saduol; ne maunch’a mi chioss alchüna, ais el sainza desideri per sustentamaint, sco ün stomi plain d’ vent, chi ho pers il appetit. E contrario, el plaunscha cun S. PAULLO Eau saig chia in me, q. a. in mia, Carn non habita alchün bœn; & per tæl’ causa suspira: O Chi vain a’ m liberær de quaist Coarp della moart! Et que cun summa raschun; siand de nus svessa sco de nus svessa, non eschens sufficiaints niaunch’ de’ ’ns impissær taschair fær qualchossa d’ bœn. . . Quel grand Reformator LUTHERUS solaiva in tæl’ formalia s’exprimer: Domine, Egò sum peccatum tuum; & Tu es justitia mea. q. a. Eau Segner! non sun oter co tieu pchio & Tü eist mia Jüstia:

Jnua ais la spirituæla Sait, all’eis ün ardent desideri chi survargia ogni oter desideri, & chi non s’ do quietezza, fina survain il bramo arfraischiamaint. Usche ais eir ün’Oarma fidele; chi eir sch’ella ais in ampla godîa de Beneficis corporæls’ non eis ella però containta, siand quels non satisfaun a sieus desideris: quels stim’ella cun PAULLO bè per dan anzi per buergia in comparation della jüstia dell Segner IESU CHRISTI’ la quæla s’ho adquisto tres la Fé’ L’Oarma fidele ais ingualivmaing infflammæda zieva IESUM & sia justia sieu Saung, sia mort, sieu Spiert sieu Cuffüert & sainza quels s’ stim’ella perdüda. Quaista Sait s’ declera træs [fol. 6a] cordiæls vers il Cel drizzos giavüschs, træs profunds suspirs, træs zelantes & constantes orations, tuot indrizzo a participær de quella gratia, plü co d’ün il plü pretios Thesori.

Noass Text non lascha tiers la Sait bastær; dimpersé recerchia eir üna Victoria; & da dimen’ad intlèr, chia dech con atts de giavüsch, e

  1. Math. V. 5. Cap. XXII. 17.