Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/446

432 Petrus Dominicus Rosius de Porta

mel, 1 dimperse il mel da paina chi ais d’ogni fort calamitets; Eau sun il Segnier chi schiafesch tuot quaistas chiossas. Es. XLV. 7. & Amos explichia quaista proposition vsche extensive chia in la citet non dvainta ungiuns da tels mels, chia ’l [p. 11] Segnier non l’hegia fatt. cap. III. 6. Bain dimena podaiva clamer oura la zelante Anna mamma da Samuel: il Segnier mazza e vivifichia: el el es quel’ chi fo ir giu in la foura, & eir quel chi tira oura. I. Sam. II. 6. & darchio il sabi Elifaz: il omnipotaint ais quel chi trametta la dolur & eir la ligia su; el ais quel chi fo la plegia, & sieus mauns guareschan eir, & dimena de non sdegnier la correction dal Segnier. Job. V. 17. 18. Et quaista ais a tuots fidels saimper steda l’anchora, sün la quela els haun pozô lor barchietta, & tandem maneda salva al porto. Un pientaivel Joseph havess gieu bgearra occasion da bütter la causa da sia precipitazion in ün foass, da sia vendita in Egyptum, da sia impreschunia, da bütter dig eau sün seis invidiants, disgrazchios frers: essendo da quels lur anim Cainiano eira il principi e fundamaint da tottas calamitets occorrüdas. Que cognioschaiven bain eir quels infidels, & per a que s’ tenaiven chia dopo la mort del Bap, als ngissi rendieu segond lor merit. Mo NA: Joseph tenda seis impissamaints lönsch plü ôt et spera della malignitet dels frers sa’ l ün fundamaint plü cavuol, il quel l’ho eir ad el saimper sustugieu: el disch: vus s’impissaiuet mel contra me, mo Dieu ais quel chi ’m tramiß a qui; & Dieu ha vout quel mel in bain. 2 Per a que ingraziaiv’el eir alla direction divina. Scha ad ünzachi oter ngissen las novellas chia vagabunds rubedars havessan mnô via tuot sieu bestiam, & chia seis infants fussen eir tuots insembel, d’üna fatalitet improvisa ngieus privos da lor vita, schi s’ ngissi a sentir greivas querelas contra l’iniüstia, e violentia da simils invasuors; co s’udissi regulas e precauzions chi haves(s)sen dovieu præcavir la inopina mort dels infaunts: mo quel patiaint araber ünguotta del simil: per perdita da sia facultet mneda via (perchia l’opulenzia dels Orientels consistaiva in quantitet da bestiam) non s’ rimarchet el con grand displaschair; bain schi, cura la nouva rivet chia seis set filgs e trais figlias fussen d’intant chi convivaiven della chiesa crudeda aint tuots cuvatos & amazos, lhura dig eau scarpet il prus Job sia rassa, s’ tondet sieu chio, (ün seng in quels temps & louchs da cordöli) s’ büttet in terra & adoret il Segnier. Mo perchie aduret Job il Segnier? Perchia dist tü? taidla ils pleds da quel spejel da patientia: Il Segnier havaiva a’ m duno; &, na ils sabeers e rubedars, quists riguard el numa tant co instrumaints, ma il SEGNIER HO PIGLIO; benedieu saia il nom del Segnier. Job. I. 21. Schiusabla eira la vendetta d’ün proassem da

  1. Hab. I: 13.
  2. Gen. XLV: 5. — L. 20.