Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/341


Cordiala condolentia 327


[f. 41a] Ma, ach, laschai d cridar per may
Et vaiat vossa brama
315 Diou da sarvir, & obadir
A nossa chiara mamma,

Schi vain el zgiür a s bænedir
Cun sort & cun vantüra,
Lura a(n)s manar in quaist bain star
320 Tras gra[z]chia seia spüra.

Si[gn]or barba chiar, eug s ingratiar
Nun podes tschert avuonda.
M n he stü spartir zainza oter dir
Cun vo aint in quest muond.

325 Que m aiss scuntra, ha fig pllagia
Vos cour et vossa consorta.
Ma s cuforta, chi’ eu sun bea
Dvanta trass quella mort.

[f. 41b] A vos bun cour, meis frar & sour,
330 Ma mamma eug recumonde.
Sauns vus restai et löng viva,
In tschel lura as spet ngond.

A Diou, paraints! Ilg Diou, contschaintss!
Per m aiss touts bain render.
335 A Diou, amiss, nun seiat smiss!
Vos chiamin eir qui tenda.

A Diou cumpogns, pit[s]chens et gronds,
Juvans et juvantschelas!
O eug s ingraz, a tuots afats,
340 Per taunta cortesea,

Per la bunta vo vay purta
Verss mai per cert adüna.
Diou vögl dar tuot voss bramar,
Amada juvamtüm!

[f. 42a] 345 A Diou, Cernez! Eug plü(n) non d vez.
Tgnay vusch tuota vantüra.
D conserva Deiss culs aungells seiss,
Da mal tuot an perchiüra!