 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Historia Rætica | 207 |
da 1500 homens a Mellingen, chi ais suot l domini dals ott cantuns vegls. Pro quai clamen els our da lur podestarias 400 sudats, e ls tschainten a Uznach e lous vicins. Eir quels da Svitz, cun bandera averta, vaun a Marchia, sü ls confins dals Helvetiers. Al’incuntra quells da Turi rinforzan lur confins vers Svitz e Zug cun sudada e fortezas.
Nun siond ls Bernais lönsch da Mellinga, dumanden els l pass tras la città, Mo siond impedimaint, per nun duvrar forza, tras legats da Basel, Glaris e Schafausen, venn ordinà, ch’i passen spær Vindisch vea, ün vich dals Bernais, sainza prejüdici da lur drets. Tuot l’armada constava in 2100 hommens, colonell eira Nicolao de Mylingen cun seis officials in drett’ordinanza. Haviond dmura duos dits in Turi, gien els vers Ruten, Tockenburg, vall Duria fin Sargans et usche in la Rhætia. [p. 80] Da Turi vennen eir cun els 1000 homens, e lur collonel eira Joann Jacob Steiner cun seis officials. Die 19. August rivetten els in l domini da Majenfeld. Die 21. August passetten quels da Turi tras Partenz à Tavau fin in Ingadina alta. Mo ls Bernais, da Coira tras Vall da Rhein, marchietten vers Clavena.
Ls Misockiners, s haviond cumpagnads cun quels da Legunt e Disentis, vennen ad Ilanz, inoa, els haveivan tuot la munitiung da guerra in lur cumond. Schi tren els da lur vart brichia dech ls catholics tuots dalla 20 Lia grischa, mo eir la gronda part dals evangielics, vuliondo nun vuliond els. Las autras duos Lias tramaten legats pro els, ls avisand da star cun els à recuperar la Valltelina et auters louchs pers, laschand sur üna vart auters ödis.
