Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/945


Gianin e Marinella 937

dar novas da se a sia buna mamma. Passand ün di tras las stradas della citad per far üna commissiun per siu patrun, el audit discurrer romansch avant la porta d’ün caffé. El leget sün l’insegna sur la porta la firma: „Caffé di Nuot Andri.“El se regordet subit, che quei sei ün nom engiadinès e se resolvet da visitar quest stabiliment cun la prima buna occasiun. Intgüns dis plü tard, essend da libertad per qualche uras, el jet nel nomnau caffé Andri, se mettet in davos üna meisa e faget portar üna tassa mocca e comenzet ün discurs cun il giuven, il qual gli servit il caffé. Accorschend Gianin, che il giuven non discurreva amò l’italian cün la facilitad dels Italians, el il demandet, sche el sei dad ün’autra terra. Il giuven gli respondet, che el sei ün Grischun et arrivau a Modena pür avant treis meins. Gianin respondet, che er el sei ün Grischun e comenzet a favellar romansch cun il giuven servient, il qual haveva nom Vital. Ils dus giuvens se conversettan üna pezza insembel e daventettan amitgs. Vital comunichet a Gianin, che il signur Andri, il patrun e proprietari del caffé, sei siu barba; el sei d’Ardez e discurri er bugen romansch. Intrand signur Andri ün moment plü tard nel local, Vital presentet il Gianin [p. 229] al barba, e quel musset ün grand plascher, da saver beneventar ün compatriot in sia casa. El se mettet a meisa sper ils dus giuvens e se converset cun Gianin e s’informet de sia occupaziun. Gianin gli raquintet d’inunder el sei, tgei el hagi fatg fin ussa e che el hagi cattau qua a Modena ün fitg bun serveç. El gli relatet er l’imbrugl, nel qual el da present se recatti, perquei che el non sappi scriver a sia cara mamma.

Signur Andri s’offerit da scriver la charta per Gianin e quest’ultim relatet, tgei el dovei scriver. L’auter di Gianin podet vegnir nel caffé per la charta. Sigr. Andri leget la charta a Gianin, e quel era contentissim cun quei che era scrit. El ingraziet cauldamein al signur Andri per quest serveç e spedit allura subit la charta. Ma el sentiva ussa fitg la mancanza da non saver scriver, e zieva haver reflectau la caussa, el pigliet la resoluziun, d’imprender l’art der scriver. Alla resoluziun sequitet er subit l’exsecuziun de quest plan. Gianin compret papir, pennas et ün tgalamar e comenzet a designar singulas literas e tandem exemplars de scritturas. El sentit però, che be copiaturas non seien sufficientas per saver scriver indretg; el voleva er imprender a componer et a metter per scrit quei che el sez pensava; ma in quest rapport el era amò debel, et el se resolvet, da prender lecziuns privatas, per imprender da scriver indretg. El cattet ün vegl magister, il quel gli det quellas lecziuns per üna bagatella, e Gianin impundet tota diligenza per arrivar a siu scopo, il che gli reussit. Cur el zieva ün mez ann scrivet per la seconda gada a sia mamma, era el habel, da sez componer e scriver la charta, e quei l’allegret e stimulet