Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/918

910 Gion Antoni Bühler

giusta a preferibla tenor il principi, che ün dovei modificar ils conosants aschi pauc sco possibel per mantener il consonant original. — In divers plaids han ils dialects rhenans er conservau pur il c avant il t, sco p. e. in: dialect, project, defect, respect etc nels quals ils Engiadinès assimileschan il c cun il sequent t, schend: dialett, projett u progett, defett, respett etc.

La seconda modificaziun del c, sco in çera, mussa plü paucas diversitads nels divers dialects; ün pronuncia quasi da pertot simils plaids, sco: çera, çel, çiel, çinc, çiun, çellèr, çivetta, façia, fançella, laç etc in medema maniera. Ils exempels citai nus mussan evidentamein, che il fuss fitg facil da cattar per tot ils dialects üna giustificabla forma comunabla per ils plaids cun c, senza adovrar qualunque sforz, sche ün vol consultar l’etymologia sper raschuneivlezza.

Er il g romansch ha duas diversas pronunciaziuns, üna düra, sco il g tudesc, avant ils vocals a, o, u et avant ils consonants, et üna lama avant ils vocals e et i. Questa regla vala per tots dialects. Ün catta però pro il g, sco pro il c, sviaments nella pronunciaziun da divers plaids, sco p. e. gaglina, giallina; gauder, guder, goder, gioder, giodair; gat, gatta, giat, giatta; gabuss, giabuss; gada, giada, er jada; gagliard, giagliard, gargatta, giargiatta, gomgna, giomgia, giamgia etc. Quests paucs exempels nus mussan, che ils dialects transalpins pronuncian il plü il g lam avant a et o, fratant che ils dialects [p. 53] rhenans il pronuncian quasi semper dür. Tenor mia opiniun eis er in quest cas la pronuncia dels dialects rhenans da preferir. Ün catta però er excepziuns nella Surselva in quest rapport; er in blers locs della Surselva superiura ün pronuncia p. e. giat e giatta e na gat e gatta.

Sche ün considerescha questas piçnas diversitads, ün cert non catterà ün giustificabel motiv per voler far duas u zun treis linguas literarias da nos rhæto - roman. Talas piçnas diversitads nella pronunciaziun sun in summa bagatellas et absolutamein negün impediment per unir noss dialects. Nus cattein similas diversitads et er aunc plü grandas tranter ils dialects tudescs, er be nel cantun Grischun, las qualas però non impedischan ils Tudescs da scriver ils plaids in medema maniera.

Beinduras il g substituischa er il c latin et italian, sco p. e. nels plaids: fadigia, fadiga, fadigiar per fatica, faticar; spigia u spiga per spica. In simils plaids ommettan divers dialects il c, resp. il g e pronuncian quests e simils plaids: fadia, fadiar, spia, speia. Ma blers de quels exempels ün non catta. — Il g latin se müda er suvent in sch, in tots dialects quasi totüna, sco p. e. nels plaids: tanscher, tonscher; planscher, plonscher, unscher, quest ultim però in Engiadina untar, unter etc.