Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/916

908 Gion Antoni Bühler

nels plaids: giug - giuc - giec - giac, fiug - fiuc - fiec - fiag e simils. In ogni cas quest ö ladin non darà a philologs raschuneinels zun negüns incaps per üna uniun dels divers dialects rhæto - romans.

[p. 50] Il vocal u.

Sco ils auters, aschia ha er il vocal u ses sviaments; el se müda in: ü, e, ei, oi, üe, iu, uo, o, sco mussan ils sequents exempels: füst, fist, fest; giust, güst, gist, gest; müt, mit, mett; güt u güz, git; güzar u agüzar, gizar, giezar; mür, mir, meir, micr, müraglia, miraglia; füm, fim, fem; ün, in, iɳ, egn; perüna, perina, pareɳa, paregna; uva, üa, iua, eua; palüd, paliu, paleu; süt, schitg, schetg; früt, fritg, fretg; üsch, isch, esch; üt, itg, etg; plü, pli, plei, ple, ploi; brün, brin, breɳ, bregn; madür, madir, madeir, madoir; curt, cuort, cort; nüd, niu, neu; crü (crüd), criu, creu; büst; bist, best; furia, füria, füergia, füörgia; urlar, üerler; tgürlar, tgürler, tgirlar, tgierlar; pütta, pitga, petga; glüm, glüsch, glisch; usus, üs, usanza, üsanza, isonza; sut suot, sot etc. Er per quests plaids fuss da çerner quella forma, la quala correspunda il meglier all’etymologia, tenor la quala ün ils podess forsa scriver: füst, giust u güst müt, güz u güt, güzar u agüzar, mür, müraglia, füm, ün, üna, perüna, uva u üa, palüd u palü, süt u schütg, früt u frütg, üt u ütg, plü, brün, madür, curt, nüd, crü u crüd, büst, furia, (füria), urlar, tgürlar, pütta u pütga, glüm u glüsch, usus, üsanza, sut etc.

Ün observa, che ils dialects cisalpins conservan in singuls plaids l’u latin, fratant che ils dialects transalpins il müdan fitg consequentamein in ü. Inua l’u se ha conservau in qualunque dialect, el fuss da preferir al ü.

Ils diphtongs mussan la medema varietad nels divers dialects, sco ils vocals simpels, e perquei jeu vögl desister da quels producir; jeu stovess per part be repeter la medema scala confusa, e miu referat s’extendess smesüradamein, senza portar essenzialas novitads. Sche nus prendein allura aunc in consideraziun, co ils divers scribents della medema contrada, del medem circul, varieschan nels vocals tenor lur propri gust, sche savein nus facilmein calcular, inua nus Romanschs vegnin cun quest chaos e cun questa sfrenada originalitad.

Ils consonants.

Il second punct da questa subdivisiun del present referat concerna la diversa pronunciaziun dels consonants. La granda [p. 51] part dels consonant ün pronuncia da pertot totüna, e jeu vögl be prender in consideraziun ils consonants: c, g, j, l, n, t, h, ils quals mussan qualche diversitad nella pronunciaziun.

In tot ils dialects il c eis dür avant ils vocals a, o et u et avant ils