 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 898 | Gion Antoni Bühler |
395Nom t’impatgar, Grischun, dellas litas e dellas intrigas,
Qualas ils grands e possents, per promover in gloria vana
Lur interess, insceneschan a dann et a cust della terra!
Salva, o salva tü, pœvel grischun, e conserva intacta
La libertad e tes dretgs suverans e la gloria grischuna,
400Beins acquistai dals valents antenats cun il saung de lur vita!
| [p. 38] | L’uniun dels dialects rætho - romans. |
Referat per la prima radunonza quartala della Societad Rhætoromana, il 21 d. Schanèr 1886.
(Annalas I. p. 38 — 60.)
Motto: Uniun dat forza.
„Uniun dat forza“, disch ün vegl proverbi, et ils Grischuns han er suvent experimentau la verdad de questa sentenzia, cur noss babuns in piçen numer, ma units in curascha, valorusitad et amur per la patria, han fatg lur gloriusas victorias et acquistau per premi la libertad. Ma giust aschi vera eis er la sentenzia, la quala pretenda: „Separaziun meina alla perdiziun“! Quest advertiment nus mai non volein imblidar. Han ils Grischuns rhæto - romans battiu cun success per lur beinstar material, per lur dretgs, per lur libertad et independenza, sche han els dall’autra vart forsa er negligiu anters beins de granda importanza. Separai dad aultas muntagnas, da profundas valls e vallaçias, insolai qua e là tras intransiblas et impracticablas vias e sendas, els non han adüna mussau quella vicendeivla adherenza, la quala dovessen mussar ils figls e descendents d’antenats, ils quals cun il saung de lur vita han unitamein preparada a lur descendenza l’independenza. Principalmein per rapport a lur bella lingua els non han fatg ils dretgs sforzs da s’avicinar, ils quals fussen stai necessaris per tener allert il sentiment de nazionalitad; anzi els se han beinduras laschau manar da capricis, d’animositads e singulas predilecziuns e sun in questa maniera plütost allontai ils üns dals auters, e de quei se ha allura il general inimitg, „la germanisaziun,“profitau per nus plaun a plaun stenschentar del tot. Ün ha bein da temps in temps fatg provas, da voler unir singuls dialects e las orthographias confessionalas, ma talas stentas mai non han hagiu il giavüscheivel success. Las auctoritads, las qualas havevan desiderau l’avicinaziun dels dialects, giaschend quella nel interess [p. 39] del stadi, han allura laschau marschar l’obstinatezza per sias vias, remettend
