Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/751


Il Novellist I 743 en paucs plaids ded ina silba per indicar in vocal extendiu, sco en lêtg, stât etc. 8. Igl Apostroph ei ded evitar tont sco posseivel ei. Sia principala applicaziun anfla el, nua che dus medems vocals suondan in sin lauter sco: la aissa — l' aissa; la aura — l' aura etc. Meinz dovreivels ei igl apostroph, 5 cura che ils vocals che suondan in sin lauter ein buca ils medems, sco: la urticla — l' urticla etc. Aunc pli ded evitar ei igl apostrophar adjectivs … ne zun substantivs. III. La Declinaziun, e plaids declinabels. 10 1. Partidas: „de“ per il genitiv, „a“ per il dativ, „da“ per igl ablativ. [p. 108] 2. Igl artichel: a) Igl artichel definit. Masculin: il, dil, al, il, dal; avont vocals: igl, digl, agl, igl, dagl. Plural per omisduas formas: ils, dils, 15 als, ils, dals. Feminin: la, della, alla, la, dalla; avon vocals era: l', dell', all', l', dall'. Plural per omisduas formas: las, dellas, allas, las, dallas. b) Igl artichel indefinit. Masculin: in, d' in (ded in), ad in, in, dad in (d' in). Feminin: ina, d' ina (ded ina), ad ina, ina, 20 dad ina (d' ina). 3. Substantiv, Adjectiv e Numeral. a) Substantivs et adjectivs masculins sin „i“ (resp.: é) han en il plural: „ells“; p. e. cunti (cunté), cuntells; marti (marté), martells: bi (bé), bells; … utschi (utsché), utschells etc. 25 b) Substantivs sin „er“ cun accent ein de scriver cun igl accent grav, aschia pomèr (buca pumè); mistregnèr (na: mistregnè); sellèr (na: sellè); saltèr (na: saltè); talèr (na: talè). Il grav indichescha en quels e sumiglionts plaids era il tun digl „e“, il qual ei quasi „ae“ (ä) e buca mo igl accent della silba. Igl accent resta era sin 30 ils feminins derivai et en las formas dil plural, sco: pomèra, pirèra, pirèrs (buca: perèra, perèrs); calzèrs, forestèra, molinèra etc. c) Substantivs sin „iglia“ (derivont dal latin „ilia“) ein era de scriver aschia; pia: vermaniglia, mattaniglia, isiglia (utensilia) e buca: vermaneglia, mattaneglia, iseglia etc. 35 d) Substantivs che derivan dal particip passau dell' emprima conjugaziun, … sco: mussau, deputau etc. han en il plural „aus“ et „ai“, l' emprima forma sco substantivs, la seconda forma pli sco verbs. (Era: ils „beaus“ et ils „beai“.)

PPN345572629_0030-0754.xml