 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Priedi | 653 |
de sia sointgiadat e dignitat survarga lunsch ils merits e vertits d’auters soings; a sche aud’era ad ella ina particulara honur e veneratiun, la quala seigi inferiura al cult duvin a Diu, e superiusa a quella honur, ch’ils fideivels renden als soings.
Il tierz cult ei: cultus Duliæ, che veng rendius als ss. martyrs, confessurs, purschalas et a tuts survients de Diu, et ei ina veneratiun, che veng exhibida als soings, muort lur supernaturalas e spiritualas prærogativas. E sin quela moda venerescha la s. baselgia e tuts buns fideivels l’ossa dils soings, e zvar cultu relativo, che tutta honur e reverenzia serefereschi silgs ssoings sezi, sefidont de lur pussenta intercessiun.
Bucca, che nus fussen dil meini, che l’ossa dils soings havessen in’aitgna interna vertit de far miraclas, il qual conveng sollettamein a Diu, sonder Dieus operescha entras quela sin intercessiun dils soings, sche nossa cardienscha e confidonza mereten.
Grad sco cur ch’in venerescha in crucifix, et era il ver len della s. Crusch, stat bucca fitgiaus culs patertgiamens [f. 5a] mo vid la figura, ne mo vid il len, sonder aulza il siu spirt sin il crucifigau Jesus; aschia ei sei era necessari, cur che nus venerein las s. Reliquias, che nus patertgejen vid ils soings sezi, ils quals han schau davos a nus la lur ossa; nus duein bucca mo considerar lur spiritualas prærogativas, sonder era con fideivlamein, ch’ei hagien cooperau cun la gratia; co ei hagien urigiau, e victorisau sur la carn, uffiern e mund; nus duein patertgiar, cur che nus vesein reliquias dils soings, tgei grondas ujarras, tgei travaglias, strapaz, chei hagien stoviu starora sin quest mund, tgei heroicas vertits, ch’ei hagien exercitau, con fideivels e stateivels, ch’ei seigien stai a Diu. Et entras quei representein a nus sezi lur lavurs, lur pissiuns e lur vertits, se humilièn nus avon els, pertgei che nus havein forza strusch in’a entschatta de lur perfectiuns, et entras quei che nus sentin et enconoschein nossa miseria, svahadat, et ils prigels, ent’ils quals nus s’enflein, suspirein nus suenter quei agit de gratia, ch’els han retschiert, rugein per lur intercessiun avon Diu, sinaquei che nus podejen era suondar ils lur exempels, il qual ei a Diu et als ss la pli emperneivla veneratiun.
Cur che jeu digiel, che nus deigien suondar ils exempels dils soings pretendel jeu bucc, che nus stovejen unfrir si nossa rauba per ornar lur tempels, et altars, il qual fuss era bein faitg, ne de stiftigiar claustras, sco han faitg nos gronds benefacturs — na quei fuss a vossa trista situatiun strusch pusseivel; aber schar cun ruauss quei, che quels han schangigiau als noss antecessurs, dar ustonza als bageitgs e tempels, ent’ils quals l’ossa de nos ss. fundaturs ruaussen, mantaner si dretgs e frietads della casa de Diu ton sco pusseivel ei, schaniar ils funs da quela cun bucca far
