Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/657


[Project dil bogn] 649

l’ossa de Gioseph: quell’ossa ha faitg endament agli pievel l’infinita providienscha de Diu. Prophetaverunt, quell’ossa ha cun ina viva eloquentia añuntiau als Hebrærs ord tgei mal, che Dieus hagi liberau els; quell’ossa ha dau pardetgia della gronda buontat e misericordia de Diu.

Bein faitg pia, o Moyses! che ti has mussau tonta honur e reverentia all’ossa de Joseph.

Eunc pli clar vesein nus, che las ss. Reliquias meretien veneratiun ord quei, che stat scrit ent îlg quart cudisch dils retgs, 13 cap. Eliseus quei grond prophet, entil qual il spirt d’Elias era dubliaus, fuva morts e satraus. il medem on rumpev en en la madema tiarra ina banda Moabiters, che figevan a tuts gronda tema. Grad lura eran certs, parigai de setrar in miert, els catten aber dagur ils Moabiters, betten bein prest il miert enten la Fossa, de Elisieus e sefan spert ord la purla. E tgei davent’ei? Strusch ha il miert tuchau en l’ossa d’Elisæus, lev’el cun ina gada si de mort en vita. Mai fuss quei daventau, sch’ilg tgierp d’Elisæus fuss bucca staus sointgs, cheutras, di S. Cyril, cheutras ha Dieus voliu mussar, ch’el hagi plischer de glorificar entras sia pussonza ils corps dils giests. Dapli legin nus ent il veder testament, che Dieus hagi sez satrau il tgierp de Moyses; per cheutras mussar, chel tegni era quel en honur. Ei quei aber daventau, sinaquei che Moyses vegni bucca adoraus dil pievel, sch’ei sei ina clara enzeña, ch’il pievel d’Israel honorava e teneva schon aul da gliez temps ils corps dils soings. [f. 2a] E tgei ha Christus Jesus faitg cun quela femna, che carteva de poder vegnir libra de sia trista malsognia mo entras poder tocchar il siu vestgiu? ha el forza refatschau, che quei seigi cardienschas blauas, ne superstitiuns? Grad il contrari, el ha remunerau la confidonza de quela femna cun ad ella restituir la compleina sanadat. Ne ha Dieus bucca sez confirmau, ch’ei seigi bein faitg de venerar les reliquias dils ss, cur ch’el ha schau tier, che mo la vestgiadira de s. Paul ha liberau dad tuttas sorts malsognias, chitschau ora ils demunis, gie sco s. Chrysostem di perfin resuscitau ils morts en vita? Tgi po pia cun raschun critisar la nossa confidonza, che nus chatholics vein sin las reliquias dils ssoing? Denter ils Kezers, ch’an snegau la veneratiun allas reliquias ei Emomius staus il emprim, suenter Marcion, ils Manicheers, Julian Apostata, quels han suondau Luther e Calvin, et ils comembers de Calvin han barschau a Poatu las reliquias de S. Hilari, a Lyon de S. Irenæus, à Tour de S. Martin, e quels de Gedina han barschau glion 1621, ch’eren eunc de gliez temps en nossa claustra. Tgei emproven aber quels cun lur sfarfatgia lischadadat de schar ora lur gritta sin ils morts? Tgei auctoritat ha Luther e Calvin cun resuscitar e resar ora faulsas doctrinas, ch’eren schon avon milli onns condemnadas, e tuttavia contrarias alla traditiun.