fauters a motif da nunpartischontadat et era per far vér che jeu stoppi esser cun tuts tutina, aber tutta dumeun e mintgia moment mav’jeu sin finiastra per mirar sche vus vignievas, ei era a mi bucca a cor de vegnir en e tonaton stuev’jeu sche vus vignievas bucca ora, pertratgia ti co ei battev’a mi il cor e con malpazients jeu erel schi gitg sco jeu vasevel bucca vegniend la deputaziun. Ussa passa el per la Cadi si, la humanitat ch’el ha leu demussau, il schanetg ch’el ha giu cun bagetgs, rauba, persunas senza nuot sponder seun, merittassen ad el gron laud, la schuldada era furiusa da vendetgia et ei lev’in cor grischun de retener quella, e fus ei stau enqual auter general sche paupra la Surselva leza gada! Turnont il general engiu della Cadi a Glion eis el vegnius a Vella en visitta al landrichter Chr. de Mont e fargliuns, ha regalau ils mats de Villa, che vevan ad el leu sesend sin in bi cavailg grisch, fatg ina salva d’honur. El va a Cuera, el Tirol vegn leu grevamein blassaus &. /. Il bab dil general veva nom Peter, il tat era landrichter Joh. Heinrich de Mont a Villa, tras quel po Peter siu felg sr entrar en survetsch della garda schwizzera a Paris, sco litinent, et el se merida a St. Germaine, distant 4 uras de Paris, cun ina franzosa e schendra cun quella dus affons, in quel che daventa general, l’auter ina feglia bein educada e maridada a Paris, consequentamein ha il general per sia muma ina franzosa e bucca ina d’Acleta sco ei vegn faulz pretendiu de tals che han bucca l’inconischienscha originala. Sco giuven spiritus affon vegn el priu da Paris enora en sia veglia patria, il sigr de Leuenberg siu parents lei ell studiar a Mustèr e Faveras, carschius si vegn el litinent el regiment Vigier et ei leu dil temps della revoluziun de Frontscha sco adjutant major decoraus schon lura cun la crusch de S. Lui. Suenter la dissolaziun dils regiments schwizzers tuorna era el a casa, visita ses parens a Leuenberg e Villa, seresolva d’ira survir sut la naziun per bucca perder tut siu survetsch anteriur e per bucca star malnezeivlamein a casa et aschia ha in schabetg manau el tier l’auter, ina ujarra tier l’autra et era en la Helvezia. Ieu tuornel puspei anavos tier ujarra e zwar tier las preparaziuns dil landsturm: Oravon veven ils franzos tut fatg dar giu las buis — ils kaisers se restegiavan de novamein per vegnir en cun forza encunter ils franzos, il landsturm sepreparava dischiussmein. Il 1. de Maig [f. 3a] obtegn Lombrein novas giu della Cadi /. Lombrein confinescha tras las alps cun la Cadi ./ ch’ils kaisers quintien rumper en la tiarra, ch’ils purs degien lavar si, la Cadi segi schon en pei — e Longneza degi era lavar si, quella nova porta a Combel tier miu bab, mistral Hercli Antoni Cabalzar de Lombrein il enprim, sin quei lein er clomar mistral Albin de Tersnaus, han cusseilg, suenter concluda il oberkeit de Longneza unanimamein che tut degi ira a
