 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Reglas de polizia d' Uors | 133 |
quei gi, ca antscheiva a bischar haver saveu malgiar antroca la sera, uras ordinarias da metter en nuill, scha dei ei sin ilg gi suenter vangir faig l’antschetta, a dus gis vangir taneu en nuill ad ilg tierz, sco sur eis scrit, laschau ir suenter terrein dus gis, a scha er quels dus gis fuss aber buc terrein a mintgin sin seu prau, scha eis quel, a ’lg qual seu prau eis eunc buc terrein, puspei obligaus da taner ent in gi; mo da quei gi anvi po el ir suenter terrein antroca seu prau eis terrein.
Par laschar larg sin ilg seu, sto ei vangir observau sco savunda: Ei sto esser sin ilg seu tont terrein, ca seu muvel sapig pascar, q. e. buc mai sin in crest, nua c’ilg ei forssa sufflau navend la neiv, mo ei sto esser tont terrein ca seu muvel sapig pascar er en in auter leug, ad avont sera sto seu culm la plipart esser terrein. Ilg surpassader da quest art. eis curdaus en kr. 4 par thier falonza.
30. Ilg eis stabileu par regla, aschigig sco in particolar fa or cun seu muvel fein da casa deig quel buc ver ilg dreg da puder ver ses thiers casa elgs culms, portig el ilg laitg ner hagig ilg priel nua c’el vult, sut falonza par gi kr. 4 par tgeau. Er dei in particolar, ca fa or cun seu muvel fein da casa bucca ver ilg dreg da schear ses thiers casa ad in auter par la scoitgia, ca vess seu muvel a ses thiers casa schon elgs culms, sut falonza sco sura; sco er eis buc lubeu ad in particolar, ca ha muvel darmativ, [p. 143] da puder prender si th - casa elgs culms par la scoitgia aschigig sco ilg pastur da th. casa va or, sut falonza f. 1. —
Essend tenor ilg existent usit ilg pastur da th. casa ha la obligaziun da partgirar suenter si, schi eis el obligaus da partgirar ils th. casa antroca ils muvels darmantiv ean elgs culms ad ei sa dumonda da partgirar suenter si. Tonatont deig quei en ons particolars tumprivs ner tardivs esser dependent dilg Vaschinadi.
Scadin particolar ca ha biesca darmantiv dei esser obligaus, sch’el ha er th. casa quels ilg maig ad ilg attun da salvar nua c’el ha ilg muvel a renta ent, sut peina da kr. 20, ner laschar ir quels ilg attun cun pastur preu or in ca ha agien culm; mo quels ca poseden buc muvel darmantiv ner agien culm dein buc puder ver ils th. casa ilg attun elgs culms, mo quels laschar ir cun pastur.
Ei deig en partgirar ils thiers casa ilg maig elgs culms buc esser lubeu da taner a partgirar quels sin ilg prau dad in auter, mo mai cur ei fuss prigel ca els vulessen ir elgs praus da casa, ston els vangir catschai anavos antroca sin seu agien prau a buc pli lunsch sut peina da kr. 6. par gada. Er quels ca han buc biesca ean obligai sut quella falonza da metter lur thiers in ca ha biesca, ad en cass ca ilg patrun da quels vuless quels sez partgirar, schi sto el partgirar sco sch’els fussen da quel, ca ha preu si.
