Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/127


Pugns della roda 119

tiers shliats che podessen buca verti ella alp; ils quals dein vegni orentai d’in seramen, cauvitg, u pfleger. Allas duos schquadras de Compadials a Sorein, ei schau tier, a scadin vishin de tener ina aigna stiarla a casa per temps de la stat disar ell dil mall della jiarva, cun exclusiva de ni pude sharvi ne prender si per quella fin.

13tio. Ils cavalls ils quals van sur cuolm deigien ina noitg poder star ina noig, avon che irra, et ina cur ei tuornen, sin pistirra de bieschtgia, a quels che van buca sur cuolm, vegnien aber dovrai jna noitg suletta; jls jasters aber deigien esser obligai de pagar in baz per noig. Mintgia schquadra deigi cheutier stabily il liug de la pashculatiun.

14to. Sche bein che tutas pistirras de la luda vishca en cuminas, she nuotta ton meins dei scadin wishin temps de stat tener sess tiers sin jlg territory de siu wishinadi buffatgiamein, sco erra vischinar a star sut a gliez liug, cun spisa a pagaglia, nua che ell fimenta; e sche jn u lauter frequentas a portas en las schquadras autras, cun schar cohabitar senza pistur, u autra visa sess tiers, avisaus chell sei, e buca prendess daven sess tiers, possi glez vishinadi trer en fallonza de f. 2 per tgiau, et sez exequir. Tuts quels tiers, sei tgei sort che vul, chen sin pistirra de casa il maitg et sercladur, dein vegni mess en a maner. jl medem dils 20 de maitg daven dein quels che han maises buca pli puder occupar [f. 7b] ne guder las pistiras de casa, cun bieshtgia, senza esser suttaposts encunter la vishca de risponder, et all regress de particulars che pitessen don cheutras.

15to. Ils s: h: cavalls dein per quella roda temps de la premavera a maitg mai poder piscular jls funs, sonder dilg emprem shar orra tochen cargar esser sut pistur teny sin pistirra, e ells praus pindray. La stat cura chei vegn priu ner fugiu ord lalp sin pistirra de casa, dei dina noitg envi vegni pindrai, e per mintgia noitg quintau 5 baz. Leu encunter aber suenter scargar las alps de vaccas dein puder vegni mess en quellas reschuneivlamein ulliff reparti sin quellas, entochen cura che las nuorsas datten ells praus, allura, aber buca avon dein erra quels puder vegni els praus. quei aber sentelgiu che cavals de berniers buca dein poder ver quei dreitg, sonder esser sutta posta agl uorden che vegniess, sin quels dau de la vischca. Ei erra de sessez che nagin dei poder metter en las alps schetgias temps de stat cavalls, entochen che la bieschtgia buca dil tut banduna quels logs a solvers ne midadas chen compigliai en quellas ad auden per la bieshtgia.

16to. Vegniend jl sforz de stuer scargar avon masiras las chishadas en generall, u particularas deigi per prevegni ad enquallche difficultat che pudess nesher, survir per regla, chils vischins de Laus, Vall S: Benedeitg a Clavadi possien zavrar nua chil fem va si, Clavadi a S: Benedeitg.