Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/126

118 Pugns della roda

11uno. Possi scadin metter en la sort en tgei alp ner chishada chell vegli, e leu suenter per ulivar las alps, deigien e stopien metter en las sorts tuts, ton quells ch’an, biaras, ne quels che han paucas ner nulla, a quei dei vegni entshiet nua che glei las biarras, e bess ashi ditg chei vegni dreitg a proportiun dils anzalls, jl cumiar vegn shau tier ina pli u meins sco la buletta muossa, bein aber possi cumiar in, cun dus u treis a quei ton de lins sco de lauters possi vegni comiau mo quest on che vegn avon ulivar de cargar a buca pli ditg /: salvo jn che maridas en quella roda, ne separass il tener casa tenor il secund artechell dei per glemprem on erra ver quei dreitg; sco’ erra aber nua chell tuca ne comia esser pursenavell a luvrar. Nua chei fuss dus che bettessen entras la [f. 6b] rischun de maridar en la sort en ina gada, pon quels quei on cumiar denter ells, ner mintgin cun auters sco sura vegn shau tier.

Nagina chishada dei puder prender en in chei legitim pursenavell dina autra chishada per siu pursenavell, senza che la sort deti.

Quels aber che cargen buca lentirra roda ord la vishca, dei stuer portar glentir cuost che tuca ad els. faitgs vid vishalla quei temps ne roda entirra, suenter las vacas che quels cargen allura cur ei tuornen.

Quells che cargen glemprem della roda en ina alp de la vischca, suenter cargen dus u plis ons or sura a turnassen, pon irra en lur alp buca dent chishun che tras ulivar las alps quei on auters stuessen irra daven della sia, pagond per glemprem on per mintgia vaca quei china messa custa, e digl emprem on daven esser pursenavell en quella aduall jn auter; schebegiond aber che tras siu turnar tier seia alp glemprem on domendas che quella tras ulivar stuess dar daven vacas, dei ell orravon sez stuir nua che glei las paucas e leza alp retsheiver, dilg emprem on aber daven deil bucca stuer irra auter che tras sort sco in auter. stuend glemprem on irra dei ell bucca stuer sadisfar per la messa sco sura.

12mo. A casa la stat eis ei ordinau che scadin wishin possi tener en per siu basegns, e buca per comoditat de untgir giu las alps, dus bofs et ina vacca ner duos wacas et in boff, sufficienti per arrar la primaverra e autun avon scargar, et jl reminent deigi vegnir cargau bieschtgia a cavals sin quei di che vegn faitg de cargar. A per quei chei vegni cultivau buns pisturs ellas alps, et pistiras de casa buca vegnien gravegiadas, sche deigien talls che dessen en inagada lur bieshtgia, e suenter cargassen ord la vischca [f. 7a] esser obligai /: resalvon quels che dil tut venden:/ de dar spisa a pagaglia sco ei cargassen; sco erra quels tegnen a casa oreiffer quei chei schau tier, deigien portar sumiglionta gravezia de spisa a pagaglia, ella alp detien en, ner buc. A tier quei, dei mintgia vishinadi poder far erra dar spisa a pagaglia a lur plisher et ells obligai de succumber. salvo