Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/114

106 Protocolls della vischnaunca da Trun

che sapi vigni priu ora quei che seigi il baseings per la vischnaunca sco dispona il nomau art: 1mo.

[p. 90] 4to deigi quei che ei ognia et caglias verdas vigni schau sta per schetgia, et ton de ina sco de l’autra part buca poder vigni pinau

5to Alla fin eissei per concluder che vegni evitau dispetas vigniu mes tiarms con lunsch quei vegni intelgiu et ei mess in tierm enttadem dadora ils peis dil pioing velg che taglia videnau et veng ora circa 27 schuncheismas entochen in auter tierm che taglia sco il emprem, et in ora dem el cantun della seif che mussa con en nau ei vegni enconter il prau del ognia et taglia enconter schels dus en et ora

de quei ei dau ina copia semiglionta agli sigr president et sutascrit sco sut

Alb: Nay

Nicolaus J. Berther mpa

Gasper Capol mpa

[f. 93] A° 1758 ils 2 de 9ber en Trun

Essend vigniu reportau ad in lodl. oberkeit della vischnaunca qualmeing il sr. salte Francesch Cagenart de Rabius possedi in cert cuolm sin nies teritori si mun, nua che quel seigi vignius carschentaus et se safli de present la seif pli lunsch che sco ils tiarms muessien, sin il qual report in lodl. oberk. ha priu il augenschein er anflau che seigi ver suenter quei che sin tuts quater cantuns ei anflau sufiziens tiarms, mo sedaclarond il sura nomnau salte Franceschtg, che el haigi aschi artau et part comprau, et sez aigi buca avonzau con la seif sco las perdetgias aschia era en part han quei confirmau, mo vesend aber che ils tiarms seigien guesas perdetgias cho il prau deigi esser sche ha el suplicau en grazia de schar la seif en siu liug et termini suenter quella, con remetter a quels sigrs. tgei el per quei does reconpensar, il qual in lodl. ober. ha da sasez buca podiu conceder senza dar part ad ina lodl. vischnaunca et ei aschia portau sin publica vischnaunca fatgia suenter la solita fuorma sin il emprem de 9ber et ei sin la suplica fatgia sco sura, a gli sura nomnau sr. salte vigniu concediu sia domonda, et obligau nus alla fin suttascrits de ira si et metter ils tiarms il qual ei daventtau sin il datum della entschatà scrits sco suonda per il emprem eissei mes dadora enconter damaun dua pera tiarms el prau in per grat [p. 94] dado clavau sura in crap ora tier la seif, et in per in tog pli en giu era sut in crap gron era ora tier la seif senza quels che en stai vidavon sin ils cantuns, iten in per giu sut enta miez il prau giu tier la seif, et in per endadens si sura quei spig che taglien si enconter quels si sum et en giu sco nies teritori ei et il davos vein nus mes in per si sum enta miez el fop si tier la seif, che taglia en et ora, et ei aschia en tut nof