 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| Märchen | 75 |
giuven ha igl um vegl dau ina torta e detg, el deigi dar cun quella torta sin tuttas las petgas crap, che seigien ella cuort. Il giuven ha fatg quei, e mintga petgia semidava en in carstgiaun; cheu era ei survients dil chisti, cuschanieras, sanadurs, cantadurs, insumma de tutta sort glieut. Era ses dus frars ha el puspei survigniu, et els tuts ein ira ella capluta dil chisti. 5 Leu han ils dus ventireivels fatg nozzas. La sera aber ein ei ira ora sin la prada avon il chisti, e sunau e sultau de bialla glina. Pli tard ha il giuven era fatg vignir siu bab e sia mumma tier el et els han giu bien.
61. Il mazza gigants.
Avon bia, bia onns mava ina gada ina mumma cun treis fegls à sogn 10 Giachen d' Engalizia. Arrivai en in uaul tard la sera han ei stuiu star leu la notg sut in pegn. Ils treis mats han seschau giu, che mintgin ded els deigi star in' ura guardia. Il pli giuven ha survigniu de star guardia de mesa notg. Ad el semigliava aber quei stagn liung, et el ei ius in toc viaden egl uaul. Per saver mirar giu empau la contrada eis el seruschnaus 15 sil pli ault pegn egl uaul. Leu veseva el tut en ina gada treis gigants entuorn in fiuc, che migliaven carn uors. El ei vignius giu dil pegn et ei davos noda s' aproximaus als migliaders. In bien chitschadur. sco el era, ha el sitau ad in il toc carn ord bucca. „Quei sto esser in bien chitschadur“, … han ils gigants detg in si per l' auter, et ein ira per encurir il giuven. 20 Quel ei aber de sesez vignius davos la caglia o, nua ch' el era sezupaus, et ha entschiet a tschintschar culs gigants. „Ti eis in um per nus“, ha il gigant vegl detg, „cheu vi en quei chisti ei ina bialla, bialla princessa, e quella vegn pertgirada de bia servitut e d' in terribel tgiaun. Quei tgiaun pudessas ti sitar giu. e lu vulessen nus dar miez dellas custeivladats, che 25 nus survignin, à ti; Il giuven ha acceptau la propositiun et ei ius culs gigants el chisti. Cun siu paliet ha el gartigiau il tgiaun grad el cor, et aschia fatg finis cun el, avon ch' el vess pudiu dar in uorl. La porta dil chisti era aber de fier, e de leu en pudevan ei buc; perquei han ils gigants secusigliau, tgei far; els han detg al giuven, el, scol pign, deigi seruschnar 30 de barcun en, e lura augmentar la rusna ton, ca possien era en. Cun breigia ei il giuven seruschnaus en, et ha lura cun in marti, ch' ils gigants vevan dau, fatg ora pli gronds il barcun, ton ca els pudevan en. Fagient aber quei, ha el patertgiau: „Cheu gidas ti quels gigants a mazzar glieut, e cura che ti has bein gidau, mazza quella biestgia era tei!“ En 35 quella combra, nua ch' el era seruschnaus en, ha el enflau in spadun, e cun quel eis el seresolvius, da far ord ils peis ils gigants. Agl emprem, che ha cuchiau en, ha el fatg giu il tgiau, e lura tratg en el. „Jeu sundel bein en!“, ha el griu ora als dus, ch' eran leu o; e vegnient il secund … de rusna en, eis ei iu cun el, sco cugl emprem. Il tierz, ch' ei vignius 40 en, ha partiu la sort de ses compogns, et il giuven veva fatg giu tuts treis.
