 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| Märchen | 67 |
numnava la glieut il giuven, ha priu il dratg et ei seruschnaus vi spell' aua e teniu siu dratg el dutg, targient ora, ha el enflau ina litgiva. „O, mazza buca mei“, ha quella detg, „e lai ira vinavon; lu vi jeu far à ti, tgei che ti vul!“ Sin quei ha il giuven schau ira la litgiva, schent: „Litgiva! Litgiva! fai, ch' jeu e quei dratg plein aua seigien vi el mulin!“ Tut 5 surstaus ha il muliner viu il Miez-maset cun siu dratg plein aua quei moment … vegnir ded esch en. „Pren mo quei sac frina cheu. sti pos purtar!“ … ha il muliner detg cun bucca rienta, tartgiont, ch' il giuven possi bucca ruchiar in saccun aschia. Mo il Miez-maset munglava mo dir: „Litgiva! Litgiva! siglienta mei cun cun quei sac frina ella casa de mia 10 mumma!“, et el a sac eran à casa. La mumma ha sevilau sin el, tartgiont, … ch' el hagi engulau frina. Tut vilaus ei il Miez-maset ius od casa; grad quella sera vevan ei bialla stiva el chisti dil retg; et el ei era ius siaden. Vesent la bialla feglia dil retg, eis el s' amuraus en quella e ha detg: „Litgiva! Litgiva! fai vignir la feglia dil retg purtonza da mei!“ 15 Quei ei daventau, e la feglia dil retg ha parturiu pli tard in bi pop. Udent aber il retg, tgi seigi bab de siu beadi, ha el fatg meter la feglia, il Miez-maset et igl affon en in butschin, et enguta igl uvierchel, aschia ch' ei sapien mai vignir ora pli, e lura ha el schau beter il butschin ell' aua. Nies Miez-maset ha aber detg: „Litgiva! Litgiva! lai crescher combas à mi, 20 sfracca igl uvierchel dil butschin, e betta nus tuts sin ina deletgeivla e bialla ensla!“ Quei tut ha la letgiva fatg, et els eran sin ina ensla, nua che tut era in fritgeivel curtin. Enamiez della ensla era ei in stupent bi chisti, rugelaus en tut mo per els, e leu ein els stai.
Al retg aber scheva la conzienza pauc ruaus, et el ei ius ad encurir 25 la feglia pertut la mar entuorn, era silla ensla, nua ch' il Miez-maset era, eis el arrivaus, aber havent quel ussa stupentas combas, ha el enconuschiu ne quel, ne sia feglia. La sera ei il retg vignius en casa tiel Miez-maset, e quel ha logiau el. Per schabetg scheva il retg pender in maun ord letg. „Va vi, et aulza si il meun à tiu tat morder!“ ha la dunna detg. Havent 30 il retg udiu quels plaids, e nun savent capir il sen, ha el schau pender giu siu auter bratsch, e la dunna ha turnau a dir il madem; sinquei ha el enconuschiu, … ch' ei era sia feglia, vid la vusch. El ha fatg vignir ella et il Miez-maset cun el e suenter la mort dil retg ha il Miez-maset rigiu bia dis et ons. 35
54. Ils legns.
Ei fuva ina gada in retg e quel veva ina suletta feglia, bialla, scol sulegl. Quella, ha il retg schau far enconuschent, detti el à quel, che sapi dar si in legn, che ne el, ne ses cussigliers sapien lignar. Legnien el, ne ses ministers aber, piardi quel, che hagi dau de lignar, il tgiau. … 40
En ina hetteta viveva ina mumma cun treis affons, duos perdertas mateuns … et in mat. Quei mat, ch' ei tenevan per in tapatscholi, veva era udiu
