el liberau siu bab ord il purgatieri, e dapli eunc visau, el dueigi metter en salv ils cavesters, e bucca schar vér ils sezs ses frars. Il schnup ha fatg quei et ei lura turnaus giu davos pegna et ha entschiet à s' unscher en il tgiau cun jeli de curetg. En bucca ditg suenter ha il retg schau 5 ir' ora il mandat: „Tgi che vegli meridar cun sia feglia, stopi siglir à cavagl sur in rudi ora.“ Ils dus frars mals ein sevestgi si empau flot, ein ira on nuegl, han priu ils pli bials cavals, ch' els havevan, ein semess sin viadi et ira encunter il chisti dil retg. Il schnup ha tertgau: „Vus mo mei! jeu vegniel lur' era pleunsiu suenter.“ El ei setratgs en undreivlamein 10 et ha priu il cavester d' aur. Cura ch' el ha priu quel enta meun, sche er' ei cheu in cavagl nér, il qual haveva schon si siala e tut. Il schnup ei semess sin cavagl et ius sin viadi. Arrivaus vitier il chisti dil retg, ha el viu, co biars cavagliers siglievan si encunter il rudi e devan giu tuts en dies anavos. Cheu ha il schnup dau al cavagl ils sparuns et ei sgurantaus 15 sur il rudi sco in paliet. Turnaus à casa eis el semess davos pegna et ha unschiu il tgau cun jeli d' arbagas. Ses frars ein pli tard era arivai à casa; els savevan aber bucc, ch' el fussi staus, et il schnup ha era bucca detg et ha emprau els, co ei seigi iu. Ils frars han detg, ch' els seigien sigli si encunter il rudi e seigien dai giu; sinquei seigi ei vegniu in sin 20 in cavagl nér, il qual seigi seglius si surora sco in paliet. L' autra gada ei il retg staus pli fins, et ha detg, el vegli schon pegliar igl utschi. El ha tschentau il rudi in toc pli ault e fatg si ina laupia speras. En quella laupia ha el mess en sia feglia, e dau il commond' a quella, ch' ella stopi tigliar a mintgin, che segli sur il rudi, in schnéz. Cheu ein ils frars puspei 25 semess sin viadi per empruar il stuc; pli tard ei il schnup era sefatgs si per ira pleunsiu suenter. Quella gada ha el priu il cavester d' argient, et enaquell' ei era vegniu en in cavagl sco tier tschel. Lura eis el ius tiel chisti dil retg. Cheu seglievan bia cavaliers si er ora in toc; turnaven aber tuts anavos senza puder sul ring ora. Il schnup ha puspei dau ils 30 sparuns al cavagl et ei sgurantaus si sur il ring ora; mo la feglia dil retg ha podiu tier el de tigliar cun la forsch in schnez en in' oreglia. Sinquei, eis el ius a casa. Turnond ses frars anavos, ha el emprau, co ei seigi iu quella gada. Quels han respondiu; „Mo in ei seglius si surora, et a quel ha la feglia dil retg tigliau in schnéz en l' ureglia.“ Il schnup steva denton 35 en davos pegna et unscheva en las ureglias cun carn piertg e ligiava si dengiu feglia de rucs. Il retg ha termess ora schandarms per schar encurir … si il cavalier cul schnéz, ch' era scurentaus si sur il rudi ora. Ils schandarms ein era vegni en casa de quels treis frars. Els han schon viu, ch' ils dus mals frars eran bucca schnizai; han aber emprau quels dus, 40 sch' els hagien bucc eunc in auter frar. Els han respondiu, bein; aber l' auter frar seigi bucca staus, lez hagi uonda de unscher siu tgau cun fischschmalz. Els dueigien schar mirar els quei frar, han ils schandarms maniau. Cura ch' ei han viu il schnup, sche han ei priu e ligiau giu il
