 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| Märchen | 41 |
et à lez eis ei reusiu de giavinar ora dil giuven, pertgei el seigi schi trets. Cura ch' il bab ha udiu digl engiuramen, ha el termess il sventirau fegl egl uaul tier in eremit per dumendar cussegl. Quei eremit era in um fetg sabi e perdert, et ha gleiti giu in bien cussegl. Il giuven dei ira sin ina ensla ella mar; leu seigien treis schvanas. Quellas semidien, cura ch' ei 5 sebognien, en stupentas biallas giuvnas, metien giu lur vistgiu de schvanas; in de quels vistgius deigi el mirar de survignir. Suondont il cussegl dil bien eremit, ei il giuven navigaus ora silla ensla, e sezupaus en in cagliom. Bein gleiti ein las treis schvanas vegnidas et han bess giu lur vistgius de plemas et ein stadas treis zun amureivlas giuvnas, ch' ein idas ella mar à 10 far bogn. Spert ei il giuven seglius davos las caglias ora et ha priu in dils vistgius de plemas, ch' eran fins sco teilas filien. Sinquei ei la giuvna, e la pli bialla dellas treis schvanas vignida si, et ha dumendau el, tgei ch' el vegli. „Agid e fideivladat per adina!“ Quei ha la giuvna era empermess, … et els dus han bitschau in agl' auter. Cura che la giuvna ha udiu, 15 nua ch' il spus stopi ira, ha ella dau ina torta e detg, el deigi tucar en la mar cun quella. Sinquei ei la mar tschessada et el ha saviu ira cun peis schetgs tocca ell' America. Leu spitgava schon igl um ner sin el, e ha manau il giuven en in chisti, el zule dil qual eran quendisch casets d' aur cun tgiaus de glieut. „Il sedisch caset vit“, ha igl um detg, „ei pinaus per 20 tei, sche ti sas bucca far las lavurs, ch' jeu garegiel!“ Sinquei ha el dau ad el ina segir de glass e cumendau de pinar entuorn in uaul. L' emprima frida, ch' il giuven ha dau, ei la sigir rutta, et il pupratsch era per sedisparar. … Cheu ei la giuvna schvana vegnida et ha detg, el duevi bucca emblidar ella e siu empermess agit. „Mo dorma ti“, ha ella cumendau, 25 „la lena fetschel jeu!“ Il giuven durmeva, e cura che la schvana ha destadau … el, era igl entir uaul sdernaus giu. Cun quei ei igl um stgir staus cuntens et ha dau la secunda lavur, de cavar naven in quolm e plentar vits. Quella gada ha il giuven bucca emblidau la bunna spusa, ha clamau ella en agit, et il quolm ei gleiti staus naven, e la vegna plentada. 30
La davosa e pli greva lavur era, d' encurir igl ani d' aur, ch' igl um ner veva bess ella mar, cun ina nav de pupi. Trests e miez desperaus steva il giuven spella mar; cheu ei la schvana vegnida. „Taglia giu à mi il tgiau, ch' el rocli ella mar!“ ha la giuvna cumendau. „O, na! Quei astgiel jeu buc!“ ha il giuven respondiu; pertgei el senuspeva de far enzitgei 35 … aschia. Sil rugar della giuvna ha el tuttina dau cun sia spada ina frida, ch' il tgiau della carina giuvna ei ruclaus giu ella mar. Cheu ei cumpariu treis daguots de seun silla superfatscha della mar, e cun els igl ani. Bein gleiti ei era la schvana vegnida ord la mar, pli bialla e giuvna, che mai. A bratsch ein els dus i tiel solitari navadur; aber quel 40 ha fatg bucca rienta, vesent la giuvna; ei era sia feglia. El ha dau al giuven marcadon sacs d' aur sco dotta; et els dus ein ira à casa tiel bab dil spus, nua ch' ei han giu legras nozas. Ein ei bucca morts, viven els eunc.
