Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/628

Per Diu stuessas tut quei fa,
[f. 30b] guess fuss quei tut memia gref;
per gli demuni far de char,
sueits, luvreits, tut para lef.
25Pren a ssen, ti olma Chara,
quei tempts, ch' ei uss legreivels,
con gleiti uss el dispara
e veing torments crudeivels.
Savens per in cuort legrament
30piardas forza il parvis,
pitir stos lu il barschament;
saltar lai star, jou tei avis.
A mi veing forss replicau,
jeu scrivi mo ord fel
35et jau nomni gref pucau,
Ord quei Muschin fetschi in Camel.
Mo plaun, ti nar, vens mi udir,
quei davent bucc schi savens,
zacu far tscheiver e siglir,
40quei leien tier gie buns parens.
Saltar ei franc nagin puccau
bein per nus, onz mo bi spass,
Ei veing nuotta patertgiau,
she bein saltau e faitg fracas.
45O, bein zun gronda tschocadat,
[f. 31a] eunc quei voler defender;
nomnei po pitschna narradat,
cha vus il Parvis po prender.
Gliei ver, savens po ins saltar
50Senza ver puccau el senz,
L' inozenzia po ins salvar,
sche nuot mal veing endament.
Saveits aber, ch' il spriwort di,
tgi bugien prigel teing char,
55Ord lez feitg vess veing ins untgir,
iñocents mitsch' el derar.
Grad sco ca sstrusch pusseivel ei,
Prauls, Venauns er lavar