Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/546

[p. 2] Lu ei il temps de semussar,
Sch' in sei in vêr fideivel,
15Sch' in tegni eunc il siu Diu char
Cun in propiest stateivel.
Mai fan ins veer stateivladat,
Che sei pli emparneivla,
Che curch il prigel chischun dat
20Tier vanadat plischeivla.
Sco ils rebells encunt' il reitg
Dils buns sedistingueschen,
Cun contrestar ad el il dreitg,
Che sès survients professen.
25Aschi dein far uss de quest temps
Ils vêrs survients dil Segnier,
Cun schar din meun il spass e temps,
E setener tie' l meglier,
Denton ch' ils auters or da senn
30De tutts solazs segauden,
Cun ils puccaus de tutts ils senns
De ver surfaitg selauden.
O ti puccont nu' eis po mai!
Ne tgei has bein e' l senn,
[f. 3] 35 De stgiar stridar schi buna fey
Il tiu gron Diu pussent?
Has emblidau tgei gl' ei passau;
Il strof il pli schnueivel,
Che Dieus ha dau murt il puccau,
40E po eunc dar maneivel?
Duess nies char Segnier far cun nus,
Sco nus figiein e' l temps present,
Cun ovras, che gl' ei turpigius,
Stridein nies Diu savens.
45Sche fress el nus eunc oz il dy
Entoch' giu funs gl' uffiern;
Nossa conscientia quei sto dir,
Murt il remiers dil vierm.