Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/523

O Sontga! nus rughein,
Decormein supplichein,
Hagies da nus memoria.
70Tiu sogn spus Jesus car
Veglies per nus rogar,
Ch' el gidi tier la gloria.
164.
(Nach Ms. Ar.)
[f. 24a] Lein oz cantar cun devotiun
ensemlamein questa canzun
a nies Patrun soign Nicolaus,
Sei Dieus cheu tras sur tut ludaus.
5Tras l' oratiun ei quel urbeus,
da rechs a soigns parens nischeus,
l' entscheiva eu[n]g(n) giuvenets sigir
en tutta sort vertits flurir.
El fui ils mals, suond' ils buns,
10el drova flissiamain sees duns,
cun gron respect eils tempels stat,
seu cor sasez a Deu surdat.
[f. 24b] Con pli ch' el cresscha ent' ils ons,
fa el era progres pli grons
15enten sabienscha a perfectiun,
humilitonza a devotiun.
Denton vegn el da Deu clumaus,
tiel stan spiritual alzaus;
seu prem quittau ei us sigir,
20co meglier a seu Diu survir.
Davent' us pli a pli perfeigs,
gi giu a tuts mundans deleigs
'l ei casts, migieivels, devotius,
a cun seu tgierp zun rigorus.
[f. 25a] 25 Mo avon tut lein far mentiun
de sia gronda compassiun
encunt' ils paupers e munglus,
ails quals sia rauba el dat discus.