Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/439

Che ti stos confessar - e
Cun tuorp tut declarar - e
E quei aviartamengn.
Mo strusch ha' l viult il dies - e,
150Sche scharscha lur il pievel
Ed ha lur el pigliau.
Ed enten peis e meuns - e
Han ei mess ferms ligioms - e
O, pauper sventirau!
155La spusa ei dil pievel
Vegnida encurrida.
Han 'gl auter gi anflau.
Rabitschau si en via
Cun gronda carschadetgna
160Or ad Andèr purtau.
Leu ei la stad' en bara
Digl docter visitada,
Ed ei vegniu anflau,
Davart la creatira,
165Sco' gl ei descret sisura,
Sco mi ei relatau.
Lur eis ella vegnida
Purtad' en sepultura,
A combra de ruaus.
170Er compigniau han ella
In zun grondissim pievel
Cun cumber e dalur.
Igl tgierp lein giavischar - e
Ch' el possi ruasar - e
175En fossa tgeuamegn.
Sigl gi de turnentada
Dieus vegli laventar - e
Si gloriusamegn.
Ah, mervigliusa causa,
180Co ella leu ruaussa
Uss en ils meuns de Dieus!