in tal suffel, cun tal tuffien, ch' il retg, ch' era in striun, ei svaneus per adina. Ils prenzis van lura cun la prinzessa en casa, e statten cheu enzaconts gis. Lura gi Prenzi Giuan a Gundi, ch' el deigi pér maridar la prinzessa; ella audi ad el; el hagi saveu nua ella seigi, e co far de survegnir ella; el savevi da quei nuot. Mo prenzi Gundi ha schau la prinzessa a Prenzi Giuan. Quels han lura fatg stupentas nozzas. La sera avon che schar ira a letg els, ei il Prenzi Gundi sepostaus cun in piez sut letg en. Gleiti han ils dus nozzadurs dormeu. Cheu vegn igl utschi ner, e fa ina snueivla stracha giu pil frunt alla princessa. Prenzi Gundi fruscha giu bein bufatg la stracha; mo enaquella, ch' el trai il bratsch anavos, peglia el en Prenzi Giuan. Quel sededesta e savila sin Gundi, schend: „Jeu hai voleu schar a ti la prinzessa cun buna veglia; mo ti has bucca voleu; ussa poss ti bucca schar cunbien ella l' emprima notg. Per pagaglia eis ti sentenziaus alla mort!“ Prenzi Gundi rispondeva nuot auter che: „Jeu hai fatg tutt mo per tiu bien!“ Quei saveva Prenzi Giuan bucca capir. Il di fixau era neutier; si en in zimmer dil casti dueva Prenzi Gundi vegnir mess vi. Cheu raquinta Gundi leung e lad tutt quei, ch' el haveva intervegneu da quellas treis soras en la casetta; mo strusch ha el geu fineu plidar, ch' el era in crapp. … Ussa ha il prenzi saveu, co ei stetti; mo ei era memia tard; Prenzi Gundi era halt in crapp. Suenter entgin temps parturescha la prinzessa prenzis. Quei era in gron legarment per ils geniturs; mo quei crapp adina avon ils egls fageva ad els tristezia. Cheu gi in gi Prenzi Giuan si per sia consorta: … „Jeu havess tschaffen ded' ira tier quella casetta e mirar, sche quellas soras savessan bucca in remiedi, de far ord quei crapp puspei Prenzi Gundi!“ La prinzessa ei stada cuntenza da quei, et el ei eus; ha puspei anflau la madema cazzola brausla et ei lura semess en letg. Vonzei vegnan las soras, e la pintga dat la „Buna sera!“ e damonda suenter il daniev. Cheu gi la veglia, che Prenzi Giuan seigi leu en letg, e lessi saver in mettel de far puspei ord il crapp „Prenzi Gundi“. Schia1, schia, rispunda la pintga, ha par' ei Prenzi Gundi getg ora quei, che ti havevas getg ad el; co savess ins lura far quei; dat ei tals mettels?“ — „Gie!“ rispunda la veglia, sche Prenzi Giuan prendess ses dus affons e canass quels; e schess dar il seung giu pil crapp, sche vegness Prenzi Gundi puspei neunavon.“ … Las soras stuleschan. Prenzi Giuan era en letg e tertgava, quei fetschi el schon bucc, mazzar ses agiens affons per liberar Gundi. El va à casa e raschuna tutt a sia dunna, e metta lura vitier, che quei mettel sappien els bucca far. La dunna aber manegia, chels seigien obligai de liberar Gundi; quel hagi è fatg bia bien cun els. Sut e sura, els vegnan perina de canar lur affons e schar daguttar il seung giu pil crapp; e cuninaga ha Gundi furschau ils egls et ei staus cheu. — Quel ha gleiti encorscheu, ch' ei seigi bucca tutt en uorden denter il prenzi e la prinzessa, e damonda, tgei ch' ei meunchi. Quels gin lura, ch' els hagien halt, stueu mazzar lur affons, per far vegnir neunavon el. Sinquei ei Prenzi Gundi eus tier quellas soras,
- ↑ ed. Sehia
