siaden, prendan la prinzessa ord letg, e setraien en ella dellas furtinas pèr giu sper igl esch-davon e van lura encunter la casetta. La sera tard arrivan els leu, van en stiva et anflen leu la cazzola, ch' ardeva tutt brausel sin meisa, mo nagin, dentuorn. Els van a letg; Prenzi Giuan e la prinzessa entscheivan à dormir cuninaga. Prenzi Gundi encuntercomi ha tertgau vegliar, per mirar, tgei las matteuns discuorien puspei. Pli tard ein quellas puspei vegnidas, la veglia ordavon e la giuvna il davos. Quella gi puspei: „Buna sera, soras! tgei haveis daniev?“ La veglia rispunda: „Prenzi Giuan, e Prenzi Gundi, cun la prinzessa dil temps véder en en letg e dierman.“ „Schia, schia! sche han ei pudeu tier tier ella? han ei, par' ei fatg, sco ti has giu getg? Mo tgei vegn il retg a gir sur da quella?“ — „In resti, sco ti, sto nuotta saver tutt!“ ei stau la risposta. „Mo bein! gi è a mi!“ taluna la pintga. Ussa gi la veglia: „Dameun, cura ch' ils prenzis en ora in toc cun la prinzessa, sch' entaupen els dus cavaliers dil retg. Quel ha schon dagitg saveu, ch' ils prenzis hagien la prinzessa. Quels dus cavaliers portan per ils dus prenzis duas stupentas biallas monduras; mo quellas en tussegadas. … Traien ils prenzis en ellas, sch' en els piars. Per sesalvar ston els trer quellas sur tgau ora, e lura van ellas, che nagin veza pli. Ei quei vargau; sche vegnan els cun la prinzessa avon il casti dil retg. Quel vegn a porscher, a mintga prenzi in bichèr d' aua cun bien vin. Mo quel ha en tissi. Ils prenzis ston fierer quels bichèrs cun vin, tutt ensemen sur tgau ora, e lura van ei, che nagin vezza pli; et ei vegn a dar lura in ferm suffel cun in tal tuffien, ch' il retg vegn a svanir per adina.“ „Qual marida lura la prinzessa?“ … damonda la pintga. „Gliez sa qual, che vul maridar; l' emprema sera aber, ch' ei mognan ensemen, vegn ei à vegnir en da finiastra … in gron utschi nér. Quel vegn a sgolar sin la prinzessa, e far ina brava stracha giu pil frunt. Lura sto enzatgi furschar giu quei cun in piez; sinaquei che la prinzessa vegni bialla et emperneivla; schiglioc vegn ella macorta, che nagin po star dentuorn.“ Ussa cloma la veglia: „Prenzi Gundi!“ Mo nagina risposta suonda. „Prenzi Gundi!“ cloma ella per la secunda, e tiarza ga; e lura gi il Prenzi Gundi: „Tgei?“ … La veglia gi uss: „Ti has nuotta dormeu, et has udeu tutt. Va, e fai aschia! … Aber gi ora quei à nagin carstgeun; schiglioc daventas Ti in crapp!“ Ussa van las soras giuadora. Lautra dameun levan tutts treis e van encunter il casti. Bein gleiti entaupen els dus cavaliers dil retg. Quels fan stupents compliments, e gin, che il retg hagi schon intervegneu, ch' els hagien la prinzessa e laschi beneventar els cheu cun duas monduras novas. Prenzi Giuan leva bein spert trer en la sia; mo Prenzi Gundi gi: „Nus essen frars; dai neu la tia e lai vér; sche la tia ei tuttina, sco la mia!“ Enaquella trai Prenzi Gundi domisduas monduras sur tgau ora, ch' ellas ein svanidas per adina. Prenzi Giuan era bucca cuntenz cun quei, e numnava tschel in narr. Ussa arrivan els avon il casti; il retg gratulescha stupent, e porscha dus bichèrs cun vin. Prenzi Gundi tschaffa omisdus e trai sur tgau ora; ussa dat ei
