Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/41

Märchen

17

casti entuorn e mirar giu las stanzas; mo en tala e tala combra deigien els bucca passar; el mondi denton et encuerri la prinzessa dil temps veder. El ei lura eus pli lunsch, et ils prenzis en ii pertut il casti entuorn, et en lura è arrivai tochen tier la combra scomondada. La clav era en, e prenzi Giuan gi, el sappi bucc, tgei che cheu seigi en, che seu bab vegli bucca schar ver els. „Mo nus mein en tonaton!“, gi el tutt da ditschiert. Prenzi Gundi scheva, ch' els seigien obligai de far obedientscha al bab, e vuleva bucca ira en combra. Mo finalmein vegn Prenzi Giuan meister, et omisdus prenzis van en la combra. Cheu era zun nuot auter, ch' ina meisa amiez cun in tarmen cudisch gron, aviert ora sisu. Ils prenzis entscheivan a volver la feglia, e haver marveglias en quei cudisch.

Mo tutt en inaga statt il retg avon els e damonda, pertgei els hagien bucca fatg obedientscha. Els han seperstgisau ora aschi bein, sco els han saveu. Ussa gi il retg, ch' el havessi cuninaga giu la prinzessa dil temps veder, sch' els fussien bucca ii en quella combra. Demai ch' els hagien fatg quei, sche catschi el els giu ed ora, ed els astgien bucca turnar anavos pli, tochen ch' els hagien bucc' anflau la prinzessa dil temps veder. Ils dus prenzis semettan pia sin via, mo savevan nuotta, nua ira. Els havevan bein studigiau gitg; mo della prinzessa dil temps veder havevan els mai udeu nuot. La sera tard vegnan els en ina casetta, e van en stiva per dumendar de star sur notg. En quella era nagin; sin meisa ardeva ina cazzola de seif, cun pauc ne nagin grass, tutt braus. Els spetgian cheu empau, secartent, che zitgi vegni bein a vegnir, e metter en seif ella cazzola. Mo nagin vegneva neunavon. Ussa vegnan els perina, d' ira en quei letg leu en stiva, Giuan va entadem et entscheiva a runcar taffer Vonzei sesarva igl esch, e treis matteuns vegnan en¹, ina suenter l' autra. La davosa, la pintga, gi: „Buna sera, soras! Tgei haveis daniev?“ La veglia, l' emprema, gi: „Che Prenzi Giuan, e Prenzi Gundi seigien cheu en letg.“ — „Mo tgei fan quels?“ damonda la pintga spert sisu. — „Quei sto in resti, sco ti, bucca saver!“ dat la veglia per risposta. — „Bein! ti sas gir quei a mi!“ continuescha la pintga. — „O! quels van ad encurir la prinzessa dil temps véder,“ — rispunda la veglia. — „Oscha, nua ei quella?“, empiara la pintga. — „In resti, sco ti, sto nuotta saver tutt!“ — rispunda la veglia. „Mo bein, gi è a mi!“ repetta la pintga. „Mo quella ei en tal e tal casti,“ gi la veglia. „Co sto ins far, de puder tier quella?“ empiara la pintga. „Per puder tier quella, sto ins esser avon las endisch della notg avon il casti; lura sesarva tutt l' escha, et ei aviarta tochen las dodisch. En quella ura sa ins tgunsch vegnir giu ad ora cun ella.“ Ussa ein tuttas treis oras idas giu ad ora. Prenzi Gundi haveva bucca durmiu, e tadlau ora tutt. L' autra dameun levan ils dus prenzis bein marvegl e semettan sin viadi. Prenzi Gundi mava in bien pass ordavon; Prenzi Giuan encuntercomi sevilava, d' ira aschi spert, ch' in sappi nuotta nua. Cura che l' ura ha entschiet a dar las endisch, eran ils prenzis avon il casti. Las portas sesarven et els van

1. ed. vegna nen