Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. |
Märchen | 13 |
entscheiva uss a schular dil bi e dil bein: mo sia dunna deva bucca senzur. Finalmein vegn ei endamen ad el, ch' el seigi l' autra gada vegneus cuglienaus da seu frar. Ussa engir' el, de mazzar seu frar, e va bein spert giu en casa tier el. Quel haveva sefatg de morts; era sternius ora sin trucca, e sia dunna haveva stueu curclar giu el cun in batlini.
„Nua has teu um?“ grescha el, vegnent en dad esch. „O, lez ei morts; mira leu sin trucca, sut quei batlini en!“ „Moscha, à quel sto jeu eunc suenter la mort tgigiar en bucca!“, rispunda il frar; va vi sur el en, per far ses fatgs; mo enaquella dat il miert ina tala murdida, che tschel dat in griu, e gi, ch' el vegli bucca haver de far pli cun morts, e va si en sia casa; e sch' el ei' ca morts, sche viv' el eunc.
6. Ils frars et ils morders.
Ei era inagada treis frars, che stuevan ira a gudognar. Il vegl ha preu igl emprem la via sut ils peis et ei eus, e vegneus en ina gronda ruosna sut tiarra. Cheu era ei duas vaneuns, che buglievan; en ina era il giavel sez, en l' autra aber sia tatta. El va vinavon tras in esch-fier, e leu fuv ei spir cadavers e tgaus pendi si. El va vinavon tras in auter esch, e vegn en ina stiva cun plein uaffens de morders. El va tras il tiirz esch-fier, e vegn en ina combra pleina daners, scazis e custeivladats. Quei ha plischeu ad el; dentuorn fuv' ei nagin, che veseva, et el pren in dètg buordi daners e scazis cun el, e va a casa. „Sche ti has gudognau aschi bia en aschi pign temps, sche mond' jeu è nua, che ti eis staus, a gudognar!“ gi il frar meseun si per il vegl. Quel raschuna tutt, co ei seigi eu cun el. Bien, il frar meseun va en la madema ruosna, anfla las duas vaneuns buglientas, cul Nausch e sia tatta, ils uaffens de morders, ils cadavers dils mazzai et ils scazis. Da quels pren el in brav sac plein e va à casa. Quei ha è fatg cueida al frar giuven d' ira a gudognar. Mo cun quel eis ei eu mender. Ils laders e morders, che habitaven en quella ruosna, havevan sencorscheu, ch' ei fuva vegneu naven scazis, e havevan schau anavos dus, sco wachts. Vegnent quel tras l' escha-fier per engolar lur scazis, ein els dai à dies ad el, han mazzacrau si el e pendeu seu tgau sper ils auters.
7. Quella de Niessegner.
Ina gada fuva ei in pauper um, ch' era staus a messa ina domengia. Il prer veva perdagau sur l' almosna, e getg denter auter, che sch' ins detti almosna, sche paghi Niessegner cun il tschiendubel persuenter. Tutt muentaus vegn el à casa e raquinta à sia dunna il priedi. Ei han lura giu endamen, tgei els savassen dar per l' amur Diu; sinaquei ch' els survegniessen era il tschiendubel. La dunna lai lura vegnir endamen ina teila, ch' ella veva fatg si; et els parten ora quella als paupers, manegiond de survegnir persuenter tschien teilas. Mintga gi spitgaven els vegnend las teilas; mo adumbatten. … Cheu va igl um sez tier il prer, per gir ad el, ch' el hagi perdagau manzegnas, schiglioc stuessien las teilas vegnir uss. Il prer1 consolescha il
- ↑ ed. prnr