Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/242

218 Volksgebräuche


Pli davegl mava il mattitschem duront il di cun zampugns e stgelas sut las finiastras dellas casas e scadanava quei, garent: „Buania, Buania!“ Lura vegnev' ei aviert las finastras e tratg ora nuschs, tscherieschas e pera tosta de schar encurir si la buobagnaglia.

5 Buania sera vegneva ei giugau de mats e matteuns: „Poppa sut scadialla.“ … Sin meisa vegnev' ei fatg in rin cun rida e vidlunder diesch numers en fuorma de crutschs ualti liungs. Sin mintga numer vegneva ei mess enzatgei cun ina significaziun:

1. In ani significava : maridar. 10
2. Ina poppa stratsch : ina poppa viva.
3. In toc peun : il nutriment della poppa.
4. In tschadun pign : il tschadun de dar buglia alla poppa.
5. In pindel : la luschezia della poppa.
6. In toc rida : il grev onn. 15
7. Il cotgel : il lev onn.
8. Ina clav : il parvis.
9. In bluzcher : il domini sur la buorsa.
10. La corda paternos : la devoziun.

Il rin cun ils sura numnai effects vegneva allura curclaus giu cun ina 20 scadialla gronda, platta. Duront ch' ins meteva quellas caussas sin mintga numer, stueva in della compagnia ir' avon igl etsch, ne silmeins d' ina vard e buca mirar, co ei vegness mess giu. Lura vegneva quel clomaus en et astgava mussar treis numers. La scadialla vegneva ussa allontonada per saver, tgei effects ei sesanfli sin quels treis numers remarcai. Il pli grond 25 gaudium havevan ils presents, sch' ei haveva tuccau à quel la poppa stratsch, ne igl ani u il tschadun pign. Lura vegnev' ei dau ensemen cun ils meuns e gratulau à quel buna ventira.

Pli davegl dil tut maven ils treis sogns retgs buca entuorn. Dapli bia onns ei quei usit vegnius menaus en. Sis buobs grons, treis retgs e 30 treis serviturs, van suenter viaspras en mintga casa e contan canzuns de Nadal sco il: „Figl naschiu en Bethlehem.“ In retg vegn fatg ners et ha era in servitur ner. Ils retgs portan sin tgau crunas tagliadas ord pupi, han en rassas dils ministrants de messa cun pindels, maschas et in fazolet seida gagl entuorn il dies. Ils serviturs portan sin tgau capiallas aultas 35 alla moda veglia, ornadas cun pindels gagls; schiglioc portan els sin il tschoss iu in per pindels gagls et in fazolet. In porta ina steila colurada e surtratga osum cun pupi d' aur sin ina mehanica, aschia che la steila va traso entuorn; in ha in sabel et il tierz servient porta la scatla len de meter en la gratificaziun. Suenter haver cantau en mintga casa ina canzun, 40 muossa quel la scatla len e scadeina ils raps vi e neu. Quei ei la fuorma de domondar la gratificaziun, che consista ord enzaconts raps.