 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| 198 | Kinderspiele |
19. Igl utschac.
Quei ei in giug aschia: Dus affons peglian in lauter per ils meuns e staten aschia empau d' ina vard; ils auters sepeglian in vid l' auter davos vid la vestgadira e vegnen ensemen sco ina corda neutier els. Ils dus digl 5 emprem empiaren: „Tgei eis ei cheu?“ Ils auters rispunden: „Peun cun pera! Arvei las portas!“ Ils dus: „Las ein rutas.“ Ils auters: „Tgei leis per schar pinar?“ Ils dus: „Il pli davos utschac.“ Ussa tegnen quels dus ils meuns ad ault sco pun e laien ir l' entira retscha sutora entochen il davos; tier quel laien ei dar giu ils meuns, taglien el naven dils auters 10 e salvan anavos. Savens ston ei aber schar mitschar igl utschac, il qual ei lu per tuts fetg leger. Aschia vegn ei fatg, entochen che tuts ein tigliai … giu. Quel dil davos vegn pigliaus e struclaus bravamein.
20. Il sprer e la gaglina.
In dils gronds affons ei la gaglina e la gaglina ha ina partida pluscheins; 15 quels sepeglian tuts vid ella davostier vid la vestgadira. Il sprer vegn neutier ed empiara lu: „Nua ei la via ded ir giu Trun (ne in auter liug)? La gaglina rispunda: „Quella va da cheu vi; ei gliei ina propi bialla e buna via.“ Ella dat aber adina en la via contraria dil liug, nua ch' ils pluscheins ein. Il sprer va; mo la via ei schliata et el tuorna 20 gleiti tut a zupiont anavos e di alla gaglina: „Ti has detg menzegnias, la via ei miserabla, jeu mon da quela cheu.“ El va lu dal meun, ch' ils pluscheins … ein, e sco ch' el vesa quels, attacca el els. La gaglina sedosta ton, sco ella po cun peis e meuns; mo empau allaga sto ella schar ir cun tuts.
21. Il pastur ed il lader.
25 In affon fa il nurser, ils auters las nuorsas. Il nurser vegn cun in rosch nuorsas sin la pastira e dumbra igl emprem, contas ei gliei, quellas van lu à pastg. Il lader ei sezupaus enzanua davos la montanera. Il pastur mira empau entuorn1, mo vesa nagin e va ded' ina vart, semetta giu e dorma. Denton vegn il lader bein bufatg neunavon e va cun ina 30 nuorsa. Il pastur sededesta, vegn neu e dumbra las nuorsas; el veza, ch' ei meunca ina, mo di: „Quella vegn schon avon, ch' ei sei sera.“ El va lu puspei e dorma et il lader va puspei cun ina nuorsa. Il nurser leva si e dumbra e di puspei, sco igl emprem. Aschia vegn ei fatg, entochen … che las nuorsas ein daven tuttas. Lura pren il pastur siu fest e va 35 ad encurir ellas. El sto encurir e clomar ditg, finalmein anfla el ellas tuttas serradas en in claus e tila ora ellas ina suenter l' autra. Il davos anfla el era il lader e runa neutier quel. Ei fan lu in ring, et il lader sto ir enamiez e semetter giu en schanuglias. Il pastur damonda lu in suenter l' auter, tgei el dovei far cun el; in di de tagliar giu in meun, l' auter de cavar
- ↑ ed. eutuorn
