Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/178

154

Sagen

49. Las duas scuas en crusch.

Inaga eis ei vegniu à Breil ina femna en ina casa et ha dumandau in' almosna. La dunna de quella casa havev' ina buoba e quella haveva udiu, che sch' ins metti duas scuas en crusch avon esch, sche possi la striadira 5 … buc ora. Spert ha la buoba fatg quei e la stria voleva nuota ir pli. Ella scheva traso: „Jeu stos ir; jeu stos ir!“, mo meina mava. La patruna tertgava: „Sch' ella mo mass!“; pertgei ella stovev' era far per casa. Finalmein … ha la patruna stuiu ir ord stiva et ei lu tut surstada vesent las duas scuas avon esch, dallas qualas ella saveva nuot. Vesent la stria las scuas, 10 hagi ella fatg tribel cun la femna.

50. Ils dus pindels.

Ina femna de Siath ei ida avon onns tier ina enconuschenta sin visetta. Quela ha dau de dar à sias duas feglias dus stupents bials pindels, per schar ligiar entuorn tschenta. Mo la femna de Siath sminava bucca tut bien 15 de lautra et arrivada à casa ha ella ligiau ils dus pindels entuorn il moni d' ina scua e teniu quel a gradsi. Sinquei ha la scua pigliau fiug et ei berschada giu dil tut. Havess ella schau metter sias duas feglias ils pindels … entuorn¹ tschenta, sche fussan lezzas barschadas.

51. Las matteuns che maven al barlut.

20 En Domliaschga mavan dus mats ina sera tier duas soras à mattauns. Sin via vegn in' uolp encunter els e voleva adispetg ira denter combas o. Cheu ei in dils mats vegnius vilaus et ha tratg ina cugl fest giu per l' uolp, che quella ei curida anavos, dent ratgs. Els van vinavon si en la casa dellas duas soras; mo quella sera era mo la mumma cun ina feglia en 25 stiva. Ils mats damondan suenter tschella feglia e survegnan per risposta, che leza seigi bucca bein, ella hagi mal il tgau. Els sminan sinquei bucca bien. La mumma fa vonzei il puschegn sco adina; mo els han bucca tucau en quel, secartend, che l' uolp savessi far migliar ora els las fridas. Els van gleiti suenter giuedora per ir à casa e vegnan sin via en in uaul, nua 30 ch' ei udevan a sunont. In dils mats lev' ir a mirar, tgei quei fussi. L' auter encuntercomi tumeva sgarscheivel e leva ir à casa. Basta, il gagliard ha detg, che sche l' auter vegli bucca vegnir a mirar, tgei quei seigi, sche mundi el persuls; el temi nuot. Il temeletg temeva aschizun, ch' el astgava gnanc ir à casa persuls e perquei ha el nuota saviu far auter, ch' ira suenter 35 tschel. Els van pia omisdus encunter il sunem e vegnan giu en in plaun, nua ch' ina detga partida striadira sunava e saltava. Las duas soras fuvan era denter; ina haveva ligiau si il tgau. A miez il plaz er' ei in, che scriveva en in cudisch sin ina meisa. Els van vitier quel, il gagliard ordavon e l' auter, tut tremblont, suenter. Il scarvont damonda els, sch' ei 40 plischessi bucca de saltar. Mo pertgei buc; risponda il gagliard, el saulti

1. ed. eutuorn