 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| 152 | Sagen |
jester era in umm plein curascha e seporscha de liberar … els da quei inimitg, sch' els dettien ad el ina gronda summa daners. Tut ei stau da quei bein cuntents e leds. Gl' auter di semetta igl jester sin via, per encurir si gl' umm selvadi. Suenter ditg encurir vegn el tier la hetta digl umm selvadi e va … 5 en quella. Gl' umm selvadi damonda el bein dabot, nua el mundi. „Jeu mun ad encurir lavur;“ risponda gl' jester. „Bein! sche sas ti star cun mei!“; di gl' umm selvadi. Gl' jester ei cuntents et els van pli tard in tochet digl uaul en e prenden à mauns de fender lenna. In' uriala lavuran els omisdus bravamein; allura ha gl' jester saviu senschigniar, ch' igl umm selvadi 10 ei vegnius cun omisdus mauns denter la buora en, ch' el pudeva buc ora. … Gl' umm selvadi ha detg agl jester: Va e fai dar mia dunna ils cugns, ch' jeu possi ora cugls mauns!“ Igl jester va, mo enstagl dils cugns damond' el dalla dunna ils daners, ch' ella hagi en casa. La dunna surstat, va ora avon la hetta e grescha vi à siu umm, sch' ella duei dar tuts. Quel rispunda 15 dabot: „Gie, gie, dai tuts!“ El maniava ils cugns. La dunna vegn en, … … dat neu tut ils daners; igl jester pren els bein spert e fa la fuigia. Suenter in' uriala vegn igl jester tier in pastur, che pertgirava nuorsas e cumpra giu in tschut de quel. El pren, mazza quei tschut e metta il saun en ina scufla de curom, catscha quella en sil pez et entscheiva a cuorer. In moment 20 suenter catsch' el il cunti en la scufla, ch' il saun vegnev' ora et entscheiva a cuorer aunc pli dabot et en in pign moment1 er' el stulius ord ils egls. … Gl' umm selvadi ha spetgau ina gronda urialla, mo vegnent nagin neunavon, entscheiva el a clamar la dunna per agid. La dunna ha udiu il burlir digl umm et ei ida, per mirar, tgei ei seigi. Gl' umm damonda: „Vegnis buc 25 eunc cun ils cugns?“ … Et ella raquinta allura, co igl iester hagi fatg cun ella. Cura ch' igl umm selvadi ha udiu quei, eis el vegnius bunmein ordasen. La dunna ei currida per ils cugns et ha deliberau gl' umm. Sco ch' igl umm selvadi ei staus libers, eis el curius suenter agl jester et ei vegnius tier2 il pastur. Quel ha el dumondau, sch' el hagi buca viu in umm, che seigi 30 fugius. „Bein!“ di il pastur, „in tal umm ei staus cheu, ha cumprau in tschut et ei curius vinavon. Cura ch' el ei staus in toc, ha el catschau il cunti el pez, ch' ei gliei vegniu ora saun et allura ha el pudiu cuorer aunc … … bia pli dabot.“ Gl' umm selvadi tratga tier sesez: „Sche quei ei aschia, sche quei sai jeu era far; sche poss jeu era ir pli dabot.“ El catscha siu 35 cunti el pez; mo strusch ha el giu fatg treis pass, sch' eis el daus per tiarra vi e vintschius. Igl jester va giu egl vitg e fa de saver la fin digl umm selvadi. Tut era miez ordasenn dal legarment, et ei han lura pagau ora agl jester ina gronda summa daners. …
46. La uldeuna enten Grepault.
40 Ina uldauna era en pigliola enten Grepault, sper Zigniau. La hebama ei ida tier ella. Per pagaglia ha l' uldauna dau in tschos plein stiallas … ma de quei ha la hebama sehanau3 fetg pauc. Cura ch' ell' ei turnada
