 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| Märchen | 119 |
e detg: „Cheu ora dat ei bun' aua.“ La giuvna ei ida si tier la fantauna; … mo saveva buca, co far de beiber. Ella ha priu ora ils anials d' aur e mess quels sper ella sin ina platta. Allura ha la mattatscha buiu aua e cura ch' ella ha mirau anavos, sche ha ella bucca viu pli ils anials. Ella ha detg: „Nu' ein mess anials?“ Ina vusch ha respondiu: 5 „Jeu hai els.“ La mattatscha ha rugau: „Tuorna à mi ils anials!“ Cheu ei ina rauna vegnida siadora dell' aua e di: „Sche ti laias migliar e durmir mei cun tei, sche tuornel jeu ils anials.“ La giuvna ha empermess de far quei e sinquei ha la rauna turnau ils anials. La mattatscha ha puspei mess quels en la detta et ei turnada à casa. Cura che la mattatscha 10 ha mirau anavos, era la rauna suenter e quella ha lu detg ad ella, ella duei mo ira vinavon, ella vegni lu era. La mattatscha ei arivada tiel casti e la rauna era ad ella sils calcongs. La mattatscha ha grad podiu serar la porta, avon che la rauna vegni en. Il bab ha dumandau, tgi seigi o avon porta et ad el ha lu la mattatscha raquintau tut. Par camond 15 … dil bab ha ella stoviu schar vegnir la rauna el casti e da tscheina ha la mattatscha stoviu schar migliar la rauna sper ella.
Cura che la mattatscha ei ida à letg, ei la rauna seglida suenter et ida enta letg cun ella.
La damaun, cura ch' il bab ei aber jus en combra della feglia, era 20 in stupent bi giuven cun la mattatscha e cun quel ha ella fetg legras nozas1.
95. L' olma dil res.
In bab haveva empermess siu buob ad in umm, ch' el haveva entupau sin via et il qual haveva dau daners ad el. Schegie buca bugien, ha il bab manau sin il di fixau il mattatsch sper la mar, nua ch' igl umm ei 25 vegnius per il buob. Igl umm ha manau il buob en ina sala stgira, nua ch' el veseva nagin cartgaun. Mo la notg parev' ei ad el, sco sch' enzatgi vegness en combra; aber el veseva buca, tgi ch' ei era. Suenter in temps sesarvan tut en inagada ils barcuns della sala et el ha viu il clar dil di. Cura ch' el ha mirau or da finiastra, ha el viu in grond curtin et en quel 30 treis biallas matauns, che purtavan mintgina in matg sin maun. Las treis mattauns damondan el, co el seigi vegnius cheu; et il buob ha raquintau tut, co ei era ju cun el et era co ei vegni mintga notg enzatgi, ch' el sapi buc enconuscher, en la sala. El roga ellas per agid, sch' ei savessien gidar el; mo ellas raquintan, ch' era ellas seigien vegnidas enguladas daven da 35 casa. En quei moment sesiaran ils barcuns et il buob resta egl stgir, sco vidavon. Suenter in pign temps sesarvan ils barcuns per la secunda gada e cura ch' el ha mirau or da fenestra, ha el puspei viu las treis matteuns cun ils matgs egl curtin. Quellaga porschan ellas ad el ina bucada candeila … et entgins sulprins e cammondan de mirar, tgi vegni en combra. Ils 40 barcuns seclaudan et il mat era puspei persuls ella sala stgira. Gleiti aud' el puspei vegnir enzatgi en sala et el sezupa en in cantun. Lau en-
- ↑ ed. mozas
