Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/116

92 Märchen

grad giu egl ufiern. Quei era clar avunda, il schuldau ha survigniu … la libertat et ils danes puspei et ei ius ventireivlamein à casa.

71. Il giat alv.

Avon bia, bia onns era ei in retg, e quel haveva treis fegls. Cura 5 ch' el ei staus vegls, ha el detg, el detti la cruna a quel, che porti ad el il pli bi fazolet. Tuts treis prencis ein sinquei i ora el mund, per survignir … in bi bategl. Il fegl giuven, ch' ins teneva per in tapagnac, ei ius persuls egl uaul. Ammiez dil stgir uaul eis el vignius tier in gron e bi chisti. Ord da barcun mirava in giat alv, e quel ha emprau il cavalier: 10 „Neua vas?“ „O, jeu mondel ad encurir in survetsch1“, ha il giuven prenci rispondiu. Il giat alv ha sinquei envidau en el de prender survetsch tier el; pertgei el sapi dar bunna pagaglia. Quei ha plischiu al giuven et el ei passaus en survetsch tier il giat alv. De far veva el nuot auter, che de parver duos aucas. Alla fin digl onn ha il giuven dumondau il giat per 15 pagaglia in bi fazolet. Sin quei ha il giat dau ad el in pachet sigelau et ha detg: „Ussa va à casa; aber arva bucc' il pachet, avon che ti eis tiel bab!“ Tschels dus frars eran schon arrivai in temps avon quel tscheu à casa, et il bab leva dar la cruna ad in dils sezs, cura ch' il giuven ei vignius et ha purtau al bab il pachet sigilau. Plein marveglias ha il bab 20 retg rut si ils sigils, et ei gliei dau o in fazolet, che veva surcusiu si il sulegl e la glina, in bategl, ch' ei dat bucca pli de quels. Fuss ei iu en regla, udeva il reginavel al fegl giuven; aber ils frars vegls han saviu rugar il bab schi ditg e liung, ch' el ha empermess la cruna à quel, che porti la pli bialla dunna. Quella gada, tartgiaven ei, hagien els gartiau la 25 noda, et il frar spundiu la broda. Tut trests ei il giuven turnaus egl uaul, et ha raquintau al giat la historia. Quel ha detg: „Fai mo, sco jeu ditgel, lu va ei tut bein; pren mei dameun giud beun pegna; legia à mi peis e meuns e satiarra lu mei sut las stellas dil chisti! Suenter va si en stiva e mira, tgei ch' ei leu!“ Il giuven leva igl emprem bucca capir quei; per 30 camond dil giat ha el il davos tuttina empermess de far et ei ius à letg. L' autra dameun dracava ei schnueivel, cu' l giuven ei lavaus. Mont el giu en stiva, ha el enflau il giat miez morts. Senza tema ha el aber ligiau las topas duos a duos ensemen, ei ius giu sut las stellas, ha fatg si ina fossa e cun larmas bess giuaden il giat e stratsch sissu. Suenter eis el 35 ius siaden sala. Leu ha el enflau la pli biala giuvna, ch' ins po patertgiar. Quella ha embratschau el e dau ad el in stupen bi ani silla letg, schent: „Ti has deliberau mei, ch' erel strianada en in giat alv.“

Sin quei eis ei vigniu ina stupenta biall aura; els dus han priu in cavagl per in ord stala dil chisti et ein cavalchai tiel retg. Tschels dus frars 40 vevan sterschlidas e macortas enconter il giuven, il qual ei vignius retg e sia spusa regina.

  1. ed. vurvetsch