Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/105


Märchen 81

enzacontas uras udevan ei aber puspei il nausch ualti datier, e lura ha il cavagl comendau, de beter giun pleun la streglia. Quella gada eis ei carschiu si in eunc bia pli spess uaul, ch' il nausch ha giu uras de traversar; … aber tutina s' aproximava el puspei ded els. „Fiera giun pleun la sceua!“ ha il cavagl griu, udent ils pass dil giavel. Quella gada ei 5 vigniu denter els et il verd ina val aschi crapusa e macorta, ch' il nausch ei semenaus à casa de sesez. Sinquei ha il cavagl cumendau al giuven, el deigi ira cun els dus en in uaul; deigi mazar leu igl uors, trer giu la pial à lez, e lura satrar il cadaver. Tut ha quel fatg suenter camond dil cavagl et ei cavalcaus vinavon. Avon che vegnir el marcau proxim, ha 10 il cavagl dau il camon al giuven, de unschar ses cavegls cun igl etg, ch' el hagi en sac. L' emprima unschida ha midau la cavellada dil giuven els pli bials cavegls d' aur, ch' ins po patertgiar. „Ussa secuarcla culla pial digl uors“, ha il cavagl detg, vesent ils bials cavegls, „e pren bucca giu quella senza miu camon; lura va ei bein cun tei!“ Arrivai el marcau ha 15 il giuven mess siu cavagl en in nuegl et ei ius per camond1 dil cavagl tiel retg e dumendau, sch' ei savessien bucca duvrar el sco perveseder de gaglinas. … Essend ch' il perveseder, ch' ei vevan, era ius culla brocca et ei survignevan bucca in auter, han ei priu il giuven. Cun quei ch' el era aber adina curclaus cun sia pial, numnaven ei el il „Tignus“. Gleiti han ei 20 encorschiu el chisti dil retg, tgei excellent pervaseder de gaglinas ei vevan pladiu. Las gaglinas uaven il tschien dubel de vivon. „Ussa stos ti dumondar … de vegnir hortulant dil retg“, ha il cavagl cumendau ad el suenter enzitgei dis. Detg e fatg, il partgira gaglinas ha dumendau de hortulant, e muort ses merets pellas gaglinas ha el survigniu quei survetsch. Era ils 25 orts dil retg ein stai en in stupent uorden, schi gleiti scol Tignus ha entschiet … a luvrar vid els. Mont il giuven puspei tiel cavagl, ha quel comendau … ad el, ded in di chitschar ina roscha pors egl jert dil retg e lura, chitschont ora quels, far tals spargaments, che la pial uors detti giu; aber de spert turnar a meter si ella. Quei vegnien las treis feglias dil retg a 30 ver et ina de quellas vegni a prender el per mariu. Quei ha il giuven fatg; curent el suenter ils pors, ha el bess giu la pial uors et ord il Tignus era ei vigniu il pli bi giuven, cun cavegls d' aur. Las feglias dil retg vevan quei di survigniu mintgina in meil d' aur dil bab; e quel duevan ellas dar à quei signiur, ch' ellas veglien per spus. Mont ord la combra 35 dil retg han ei udiu la canera en jert e la feglia giuvna, ch' ei ida il pli spert vi tiella fenestra, ha eunc pudiu ver il Tignus en sia bellezia; cura che las autras ein vegnidas, vevel schon puspei si la pial uors. Gliauter di ein tuts ils prencis, baruns, grovis e cavaliers i si ella stiva dil retg, per mirar, à tgi las princessas dettien ils meils. Era il Tignus ei per 40 camon dil cavagl, sefultschaus siaden. La princessa giuvna era ton inamurada … … dapi gliauter di, ch' ella veva viu il giuven senza la pial, che ella ha dau siu meil al Tignus. Sur de quei eran aber il retg e las duos soras

  1. ed. camoud