 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
Introducziun 795 ils umens, vegni ord ils cuolms della aulta Rhetia. Tgunsch ded encorscher ei igl interess politic, che dictava la cortesia della noblezia Veneziana encunter … nos compatriots. Vaniescha encureva de tener libers ad ella ils pass Grischuns et era fetg bein instruida sur l' influenza dils pelegrins el gron cumin della Cadi, igl emprem della Ligia Grischa. 5 Il viadi ha priu sia entschatta ils 14 de Matg 1591; — ils 26 de Matg ein ils pelegrins arivai a Vaniescha. Suenter ina demora de passa in meins en quei marcau ein ei sembarcai ils 29 de Zercladur e navigai sur Corfu, Cypern a Jaffa, nua ch' els ein arivai ils 28 d' Uost. Suenter in viadi sin tiara de dus dis ein ei vegnii la sera dils 30 a Jerusalem. Gia 10 ils 8 de Settember semetten ei puspei sin viadi, et havess bucca l' aura stemprada bess els empau vidaneu, fussen ei turnai silla madema via anavos. Ils 26 de Dezember eran ei puspei a Vaniescha et ils 13 de Schaner 1593 ein ei festivamein vegnii retscharts a Mustèr. Il viadi haveva aschia cuzau 245 dis e, sco Bundi di, custau a scadin 170 crunas. 15 La principala persuna en quest viadi ei Jacob Bundi, de Sumvitg, da gliez temps plevont en sia vischnaunca nativa, silsuenter avat della venerabla claustra de Mustèr. Dals siat auters partiziponts, treis de Tujetsch, dus de Mustèr e dus de Trun, vegn ei mo casualmein fatg menziun. Era 20 survegn ins l' impressiun, che Bundi fuvi l' olma de l' interpresa. Ord quests risguards, et havent el descrett a nus il viadi, meretta el, che nus dedicheien ad el in pèr lingias. Las notizias, che nus possedein sur dad el, ein deplorablamein bucca ton numerusas. Jacob Bundi, oriunds dad ina veglia familia de Sumvitg, la quala 25 haveva dad onns enneu giu ina respectabla posiziun en la Cadi e dau a quella plirs mistrals e gieraus, ha probablamein fatg ses studis ad Altorf et ha teniu sia messa nuviala ils 31 de Matg 1584. Ladinamein eis el vegnius plevont a Rueun, e 1585 ha el surpriu la farria de Sumvitg. Da siu operar en quests dus logs havein nus naginas notizias. Igl onn 1591 30 vesein nus el a la testa dil pelegrinadi ella tiara sontga, il qual el ha silsuenter … descrett. Turnaus anavos ella patria, eis el puspei staus a Sumvitg. Ils 13 de Zercladur 1593 ei igl avat Nicolaus de Tiron morts. La „Cuorta memoria della historia della claustra de Mustèr“ raquenta, che Jacob Bundi segi 35 ladinamein serendius a Mustèr, hagi fatg empristar quel, che havevi las clavs et ils daners digl avat per miert, 500 renschs, „ils quals el ha partiu ora als gieraus dellas vischnauncas de tut il cumin, che fuvan serimnai enten il convent per metter e tschentar avat.“ Nunditgiont quei ei en la emprema elecziun vegnius elegius sco avat il plevont de Mustèr, Johannes 40 de Sax. Acceptont quel bucca tala nomina, ha Jacob Bundi obteniu la desiderada dignitat.
