 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
648 Placi Condrau ha ins negliu el Grischun et ei gliei egl interess dils viandonts de far els attents si cuolm s. Carli, schegie che forsa buca tuts ustiers ein cun quei d' accord. Mo don che l' aua aischa de Peiden nescha buca si s. Carli, schiglioc vegness nies bien ustier eunc pli grass e ses gasts sblucassen si 5 ses enseuls de 12 crenas e ses vadials de latg de 3 meins eunc cun tut auter appetit che giu ella rosna spel Glogn. Peiden survegness tut in auter renomé et ils cavagls della Surselva vessen tuta stad ora lavur avunda de manar si s. Carli damas e signurs de tuttas naziuns. Tgei dulsch patertgamen per in speculant. 10 Pils basegns della Surselva ein ils bogns de Sumvitg e Peiden sufficients. … Nossa glieut han il bia pli de basegns peun e magnoc, che dad aua e lur curas aquarilas fan els sin in' atgna maniera. Els sebognen in pér gadas bravamein, laien metter si ina roscha corns per trer ora il schliat saung, beiben giueden entirs slazs aua, beiben e maglian brav e 15 tuornan schon suenter 3 — 4 dis ord il bogn sauns e taffers, — sco els ein i enen. Ecco ina cura sursilvana. Ventschidas. (Aus der Nova Gasetta, N. 37, 1861.) „Beaus ei quel, che stat dalunsch dallas fatschentas publicas e sedat 20 giu culla cultivaziun de ses funs“, conta schon il renomau poet roman Horaz, e nies patriotic scribent Gion Müller aulza il stand puril eunc pli ault, essend ch' el pretenda che l' agricultura mantegni il carstgeun sauns dal tgierp e dall' olma. Ed en verdat, tgei ei pli bi, pli lev e pli sanadeivel … che de s' occuppar sut tschiel aviert ella libra e majestus a natira? 25 Tgei ei pli emperneivel che de cultivar e meglierar ses funs, de ver co ils fretgs pruien, verdegeschan, flureschan e madireschan! Tgei legerment pil pur de far en oreifer fein e raschdiv, ils ladretschs pleins tochen tetg! Tgei plischer de prender en ils greuns, cura che las spias ein bialas e pleinas! Tgei tschaffen de puder carschentar sia facultad bucca sin quen 30 dil proxim, sonder della tiara sezza, la qualla il scaffider ha solemnamein surdau al carstgeun per siu diever e profit! Sch' in considerescha quei tut, sche vesan ins, ch' il pur ha compleina raschun de selegrar e far fiasta, cura ch' el ha gl' atun finiu a purtar en ses fretgs: gie in e scadin vegn a stuer dar tier, ch' ei segi nuot auter 35 che bi e dueivel, ch' il patrun de casa detti ina brava gasteria a tuts ses luvrès, ch' el fetschi, sco ei sedi, ventschidas. Nus vein schon repetidamein … deplorau, che la poesia svaneschi en nies temps materialistic pli e pli ord la veta sociala, e stein era mal ch' il bi usit de far ventschidas para de vuler calar si en bia contradas. Remarcabel eis ei denton, che
