Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/455

186 Christian Fidel Hansemann Oraziun panegyirca sin la fiasta de S. Placi, e S. Sigisbert, per gl' oñ 1809. (Ineditum nach Ms. Sp.) [f. 3a] Igl altissim Diu ha formau noss dus Ss. Patruns per nies bien, l' ins nomnadamein S. Sigisbert per mussar ed edificar con termeter el en nossa 5 alura pagauna tiara; l' auters, nomnadamein S. Placi, per suondar ils ses Ss. mussamens, e per dar a nus igl exempel de la sontgia imitaziun, e de la stateivla perseveronza enten il bien. Dieus sez ha considerau quellas duos Ss. Creatiras scò l' ovra compleina de la sia S. Grazia, shinavon ch' el ei quel, che maina ils peis de ses Servients, cur ch' ei quorren per la via de 10 la vertit, ed el ei quel, che sligia lur lioungas, cur ch' el benedesha siu S. Nom; el arva lur mauns, cur ch' ei rasan ora almosna; el finalmein enplenesha … lur cors de resarziuns; ed els seconsumeshen d' il fiug de la carezia, e sesurdaten senza teme, ni snavur, sco S. Placi a tut la furia dils Hentgiers ad a tut la horur dils torments. 15 La S. Religiun veramein incompatibla cun caussas terrestras e carnalas veneresha niginas rihezias, e niginas grondezias [f. 3b] auter, ca quellas, che han mo Diu per object. De lau ven ei, che la natira ei adina en contradicziun cun la grazia, e ch' ils desideris d' ils vers fideivels Christgauns han nigina relaziun cun ils desideris mundauns. 20 Noss dus Ss. Patruns ein in viv exempel de quei; suenter haver bandonau … lur famiglia sin tiarra, vivevan unicamein per designiar il pievel, e per mussar ad el ch' ei sei nuot aschi desidereivel nuot ashi gron, ed ashi perfeitg, scho ils scazis de la grazia. Ah! sh' ei fuss pusseivel de clamar neunavont las Olmas de tuts quels, 25 ils quals han enconoshiu els, ed ein vivi cun els, sche vignessen ellas a dar perdeitgia, che lur spert era adina rentaus vid il spert de la religiun, che lur cor era adina unius cun il cor de (de) Jesu Christ, e che tut lur persuna … era la pli uiva expressiun de la carezia. Per consequenza buca sesmarvigleien, … sche tut il mun era en lur eigls buc auter, ca sco in graun de 30 salin; sh' ei, per contentar ils desideris, stueva buc esser in mun tut intelectual … e divin; e sche la lur comiseraziun sestendeva [f. 4a] buca sur tut las creatiras humanas senza exsepziun: Adumbaten eis ei vegniu faitg ad els proposiziuns de rihezias e de gloria de quest mun, mo tut quei, ch' era buc en Diu, e compigliau en sia providenza e vush, pudeva buca contentar 35 lur atenziun. Ed en quei, mes cars auditurs, vus fieren els avon cun moda la pli ferma, la nossa sventirada indeferenza, ed insensibilitat, per ils beins celestials, shinavon che vus saveits pèr memia, che nossas afecziuns ein la pli part mo carnalas, e mundanas, e sh' ei shabegia ed ariva, che nus recurin tier Diu, she devent' ei savens pli per disa, ca tras 40 ina vera e shubra carezia tier el. Nus fugin en in cert grau il suprem Diu, en il qual nus respirain, e tras il qual nus existein, per quorer precipitadamein viers ils objects, ch' el