Pagina:De Marchi - Milanin milanon.djvu/21


— 19 —

come ona famiglia che se scalda al camin... E se parlava milanes, quel car linguagg sincer e de bon pes, che adess el se vergogna de parlà, el tas, el se scruscia in on canton come se Milan el fuss Turchia. El Porta, pover omm, l’è là, lu de per lu, su la sciattèra, e sul cors no se sent che gniff e gnaff... che nol par vera nanca el quarantott.

S’ciao destin! Ma a nun del taccuin vècc, che gh’emm i noster vècc a San Gregori, sto progress che boffa e sgonfia, che sconquassa i noster cà, e che no lassa requijà, a nûn mett el magon. E se torna volentera al Milanin faa sul gust d’ona ragnera, al Tredesin, longa longhera, ai ringher, a Carolina che la dorma, poverina, al Gentilin, a quî ciaccer faa dintorna al fogoraa, col gottin in del tazzin, col cœur che sentiva on profumin squâs de viœur.