Pagina:De Marchi - Milanin milanon.djvu/20


— 18 —

cortitt, quî loggett, miss su come i niâd fina al terz pian, quî tècc vècc vècc che spunta erbos coi grond pensos, veduu sul scur, col ciar de luna che giuga in mezz ai mur, gh’aveven el so bell, vera Carlin?

Per mi sont vècc e moriroo in del mè strecciœu. Ma di’, Carlin, quî casonn inscì bianch, tutt drizz, tutt mur, che paren caponer coi bavirœu, quî strad tutt polver e sô, cont quell su e giô de brûm, de tram, de carr, de gent, de sabet grass, hin nanca bei de vedè e de andà a spass.

E pœu, te par Carlin — sia ditt sott vôs — che sto noster Milan el sia tutt noster? Sèmm italian, l’è vera; el mè l’è to, el to l’è minga mè; ma s’ciao, quel Milanin de Carlambrœus, grand piscinin, el stava intorna al Domm,