Pagina:Carletti - Poesie friulane.djvu/22

8


L’istâd, in scur di lune, sul colà de rosade,
spassìzin pai stradóns, dòi a dòi, i morôs.
Olmi sòt un feràl une gran çhaveade,
un pâr di vói che brusin, curiôs, seneôs....
                         E dòpo?.... Lassìn stà!
               Mi plâs la lontananze e il no rivà!

A dile propri sclète, ògni dì che va vie
sai manco s’al è miéj insumiassi o veglà,
se val tignissi al ròst, o al fum, o a mezarìe....
Di bòn, a chèl ch’ ’o sint, che insòmp dal strolegà,
                         Di’ ’uèli cun ritàrd,
               pâr ch’al séti sigùr il pònt de muàrt.