Pagina:Calendar ladin 1915.djvu/35

pagina:79 unererà per cheder miraculëus. L cheder raprejënta la “Madona dal aiut” y à valor nce come lëur d’ ert (de cunst). Jënt vën nce da lonc caprò “a dlieja”, y da Calfosch, da San Piere y da Laion gor cun crëusc, sc’ i à de bujën de plueia o de bel tëmp. Chëi da Urtijëi po à na devezion speziela ala Madona de Sëlva. É bele dit tel prim che la vedla dlieja fova blota y devota, ma medrë massa pitla. Deguna marueia sce n à ngali pensà de la sgrandì o de n fé de fonz ora na nueva. N chësc cont s’ à tëu’ sëura mascimamënter bera Jepantone Perathoner da Frëina che ie ncueicundì mo n vita y pudrà, sciche speron y dejidron, zelebré chëst ann che vën cun si cara y brava fëna la noza d’ or.


La cosses dla dlieja de Sëlva dan 40 ani.

Dantaldut muessi usservé che a chëi tëmpes ne fovel deguna curtina de Sëlva. I morc univa duc purtei y suplii a S. Crestina. Ilò univa nce purtei duc i bambins a batejé y dai adum chëi che se maridova. La majera festes y i gran sandis fovel te Sëlva mé la mëssa prima; ala gran mëssa y a pruzescions solenes, tan danmesdì che domesdì jiva feter duc a S. Crestina; ilò univa ënge tenii duc i ufizi da mort. Na gran pert dla populazion de Sëlva jiva nce per l solit la dumënia a S. Crestina a mëssa y perdica y scialdi jiva ora a pista, mascimamënter dala 40 ëures y l tëmp de Pasca. Ala prima cumenion po messova duc jì a S. Crestina, i canche ne fova degun caplan a S. Maria, messova unì ite n caplan da lora ite a tenì dutrina te scola, suënz nce a perdiché y cianté la gran mëssa o a tenì mëssa da mort, sce tucova vel