Pagina:Calendar ladin 1914.djvu/47

73 Santa Krestina. Via do iel da man ciancia a ma drêta: Kedul, KreBpêina,de dora, P i z e 8 kuecenos, Pizos da Cièr, D a n t e r c ö p i o 8: M o n* d e Freja i Mêisules; Dlongia. 1 ciampanil vêigun mo 1 C.ias t e 1 (Fischburg) i da man dröta i prei de Pivan.^,

N pue de storia dla dliefha d’Urtifhei.

La dlielha d’Urtifhêi ie stata fabrikeda dal ann 1793 — 1795 kula forzes de duc d’Urtifhêi de beriêda: i êi abinova i sash do ruf de Sant’Anna ite i li menova kui bues. Ciavci ne ova ntlêuta degun — un sêul, 1 Planker da S. Piere foa a fhtidè kun si ciaval. L’êiles purtova 1 sablon kun zumes i kul gurmel. Deguna univa a mêssa zênza purtè tl gurmel o te n fazulêt n pue de sablon. N konta ke, kanke 1 ruf de Sant’Anna foa rumà ora da duc i sash, univa na gran plueja i 1 ruf menova inò d’autri sash, n maniera ke la dliefha ie stata fabrikeda de blo sash del ruf de Sant’Anna.

Ai 5 de setêmber 1795 ie po la dliefha stata fineda i benedida dal pluvan da Lajon, seniêur Giuani Perathoner. La prima s. mêssa tla dliefha ie stata na mêssa nevela de n patriota d’Urtifhêi, seniêur Antone Anderlan, k’ ie stat urdenà dal veskul de Persenon ora de têmp, acioke 1 posse teni la primiza te dliefha nueva. Kêsh seniêur Antone Anderlan ie po plu tert deventà Kurat d’Urtifhêi, 1 ann 1816 i ie mort permò 56 ani ai 8 de Dezêmber 1829. La perdika.da kêsta prima mêssa ‘a tenl seniêur Ufhep Malsiner, kanoniko a Persenon, i ke fova ênke de Gherdêina.

L ann do ke kêi d’Urtifhêi ova skumencià a fabrikè la dliefha nueva, ie stata trata fhu la vedla dliefha a Sant’Anna. Kêsta